Conferències
- Aquest event ja ha passat.
30 anys de la caiguda del mur de Berlin
30 novembre, 2021 @ 18:00 h
Fitxa:
Eduard Sanjuán (1956) és llicenciat en Ciències de la Informació. És periodista especialitzat en assumptes internacionals. Entre 1976 i 1983, a més a més de col·laborar en diverses publicacions, va formar part de l’equip de redacció de Mundo Diario i posteriorment de l’equip del Diario de Barcelona. Ingressà als Serveis Informatius de TV3 el 1983 i, des d’allà, cobreix els esdeveniments informatius més importants de finals de segle i les crisis posteriors a l’11 de setembre: les guerres de l’Amèrica Central, l’atac a Líbia, la retirada soviètica de l’Afganistan, la caiguda del mur de Berlín, la Guerra del Golf, la fi de l’era Marcos a les Filipines, el final de l’apartheid a Sudàfrica, la Guerra dels Balcans, el fenomen Zapatista a Mèxic, la caiguda dels talibans a l’Afganistan, entre molts altres successos. Ha estat director del programa “30 minuts” de TV3. És autor del llibre Detrás de la cámara (2002), en què reflexiona sobre l’experiència vital i professional que suposa ser enviat especial. També és coautor dels llibres Las huelgas contra Franco. 1939-1957 (1978) i El món en un minut i mig (1999).
La caiguda del mur de Berlín és l’esdeveniment que marca de forma material la fi d’un període d’aïllament de l’Alemanya Oriental. El mur de Berlín va començar a ser enderrocat primer de forma popular el dia 9 de novembre de 1989 i, posteriorment, amb mitjans industrials i de forma oficial, el 10 de novembre de 1989.
Eduard Sanjúan va cobrir la caiguda del mur, com a director i presentador del programa “30 minuts” de TV3; i ell mateix recorda que era a la redacció de Catalunya quan va assabentar-se de la notícia i a les poques hores agafava un avió cap a Berlin, conscient que estava davant d’un esdeveniment històric. Explica també que van ser dies d’un ritme vertiginós, que els fets es trepitjaven i els periodistes no donaven a l’abast. Recorda que la ciutat era una festa contant, que la gent donava flors als policies i ells els responien amb abraçades. Tot això quan feia pocs mesos que aquests soldats havien matat un noi per voler travessar la frontera. Així doncs, la caiguda del mur de Berlin va suposar l’explosió de la democràcia, de la llibertat d’expressió i la gran esperança per les societats de l’est d’Europa de l’anomenat “teló d’acer”, una esperança que en alguns casos es va frustrar i de la qual encara en som fills. Però la fi de la frontera de formigó que separava les dues Alemanyes i que significava que el món tancava un cicle històric iniciat amb la Primera Guerra Mundial no va acabar amb els murs al món. Si l’any 1989, quan queia el mur que separava la ciutat de Berlin, al món n’hi havia 15, a l’any 2020 s’alcen desenes de nous murs fronterers (Israel, Síria, Mèxic, Irlanda, Ceuta, Melilla, Hongria, Turquia, Iraq, Xipre, Corea…), fins a un total de 70 que continuen sent la vergonya de la humanitat. Aquests murs fronterers s’aixequen per raons diverses, polítiques, econòmiques, socials; i, sobretot, per aturar els fluxos migratoris d’un món globalitzat.
