Conferències
“300 CRITS”
19 desembre @ 18:00 h
Fitxa:
Marina Rossell és una cantant catalana que canta en català i castellà. Figura clau de la segona generació de la Nova Cançó, entre el seu repertori s’hi troben tant cançons tradicionals clàssiques catalanes, així com havaneres i cançons pròpies. El 1976 va editar el seu disc de debut, el seu treball Penyora (1979), que la va llançar a la fama. Ha col·laborat i gravat amb multitud d’autors i intèrprets i ha realitzat nombroses gires per Europa, Llatinoamèrica i el nord d’Àfrica. Marina Rossell ha mostrat al llarg de la seva trajectòria el seu compromís social i ètic, especialment amb el moviment feminista i la lluita per la preservació de la memòria històrica.
“300 CRITS”
La Marina Rossell, en el disc 300 crits, segueix la seva ruta natural, avançant en la recerca de les cançons de la resistència. Quines cançons crea França després de l’ocupació? I es troba amb “Sous le ciel de Paris” (Sota el cel de París), “Avec le temps” (El temps se’n va) de Léo Ferrer, “J’attendrai” (Jo t’esperaré), “Je ne regrette rien” (No me’n penedeixo de res), d’Edith Piaf… Cançons que neixen de la necessitat de sobreviure als temps maleïts, cançons que sempre ens commouen, i que han acompanyat generacions.
Però la Marina no abandona mai la seva part més personal, més íntima: la creativa. I en aquest disc, el vint-icinquè de la seva trajectòria, hi trobem temes quasi confessionals com “Guardo el dubte” o “Morir d’un llamp”. O la cançó que dona títol a aquest treball, “300 crits”, que senyala els crits nascuts de totes les emocions humanes: crits de goig, de desesper, crits interminables que, a vegades, travessen la naturalesa.
Descobriu-lo, exploreu-lo, escolteu-lo: trobareu una Marina diferent, atrevida, i que, un cop més, ens captiva, ens sorprèn. “No me’n penedeixo de res. Ho he pagat, ho he esborrat, oblidat, tant me fa el que hagi estat”, Edith Piaf. “Has sentit dins del teu pit tres-cents crits? Crits oblidats, crits plens de pols, crits esverats, crits desbordats, tres-cents crits”, Marina Rossell.
