Monogràfics
- Aquest event ja ha passat.
ALIMENTACIÓ I SALUT – sessió 1
14 febrer, 2022 @ 19:00 h
Sessions Monogràfic:
- 14 febrer. Fins a quin punt la alimentació impacta en la nostra salut -Sessió 1
- 21 febrer. Com saber si menjo bé i pautes clares i senzilles per millorar l’alimentació – Sessió 2
- 28 febrer. Mites i realitats entorn a l’alimentació – Sessió 3
Conferenciant: JOIMA PANISELLO I ROYO
Fitxa:
Metge especialista en Medicina Interna. Cap del Servei de l’Hospital General d’Igualada en excedència. Responsable de la Unitat de Lípids i Risc cardiovascular de la Societat Espanyola d’Arterioesclerosi, de la Policlínica San Carlos d’Igualada. Presidenta de la Fundació per al Foment de la Salut. Directora Mèdica de Digimevo, plataforma digital de salut. Especialista via MIR en Medicina Interna. Doctorat cum laude per unanimitat per la Universitat de Barcelona. Postgrau en Nutrició per la Universitat de Barcelona. Postgrau en qualitat per la Fundació Avedis Donabedian. Màster en Gestió Sanitària per ESADE Màster en noves tecnologies de la informació i la comunicació aplicades a la salut per la Universitat La Salle. Directora del Pla Nacional de formació en lípids i factors de risc cardiovascular (2003-2010) Membre del Comitè Científic de l’Observatori de Salut de la Dona (2010-2014) Codirectora del Pla Nacional d’Obesitat. (2010-2014) Coordinadora del Màster d’Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 2002 fins a l’actualitat. Directora Mèdica de la Plataforma digital de salud Medtep (2012-2019) Autora/coautora de 30 capítols de llibre/monografíes clíniques. Més de 150 publicacions científiques en revistes indexades.
Fins a quin punt la alimentació impacta en la nostra salut
L’evidència científica és inqüestionable. L’alimentació insana és ja la primera causa de malaltia i pèrdua de qualitat de vida al món; també a l’Estat espanyol. L’alimentació insana està provocant un augment alarmant de l’obesitat i el sobrepès, la diabetis, les malalties cardiovasculars i alguns càncers. No és una opinió, és un fet contrastat. I no existeix ni un sol país al món que no estigui empitjorant en salut alimentària, ni on hagin minvat les malalties que s’hi associen. Menjar ens alimenta, però també ens emmalalteix. I, actualment, fa més emmalaltir que alimentar. Fins i tot podem afegir el següent: menjar és el que ens emmalalteix, cada cop més i no ho fa de la mateixa manera arreu del món. Hi ha una diferència social (afecta més les classes populars) i una diferència de gènere (afecta més les dones) i, per rematar aquest nefast panorama, cal dir que el col·lectiu que té pitjors índexs d’alimentació és la població infantil, la qual cosa implica una hipoteca sanitària futura de conseqüències imprevisibles.
Què ha passat amb la nostra dieta perquè, més que una font de nutrients, els aliments siguin causa de malaltia? No hi ha una raó única que expliqui l’actual epidèmia d’alimentació insana. És la combinació d’una sèrie de factors, però el més important és el canvi del nostre patró alimentari, que ha suposat un increment molt significatiu del consum d’aliments amb alt contingut de greixos saturats i hidrogenats, sucres afegits i sal, vehiculats la majoria a través dels aliments processats que han inundat les nostres dietes. La progressiva industrialització dels nostres aliments n’és un factor, però també ho és la progressiva desconnexió de la població amb els aliments, amb el seu origen, varietat, temporalitat, cuina i cultura, combinats amb canvis significatius en la seva producció i un sofisticat i constant ús de la promoció i persuasió per part de la indústria alimentària. És l’anomenat ambient o clima alimentari insà.
Per altra banda, a la xerrada exposarem amb claredat que tenim un màxim grau d’evidència científica per afirmar que adherir-nos a un patró de dieta, com seria el tradicional de la dieta mediterrània, pot reduir més del 30% no només la malaltia cardiovascular (atacs de feridura i infarts), sinó l’aparició de diabetis mellitus, de depressió, d’alguns càncers i endarrerir el procés de demència.
