Conferències
- Aquest event ja ha passat.
Animals invisibles… i Déus amb peus de fang
23 novembre, 2021 @ 18:00 h
Fitxa:
Jordi Serrallonga (Barcelona, 1969). Arqueòleg, naturalista i explorador nascut a la jungla d’asfalt. En poques paraules: un primat nòmada domesticat per la cultura. Professor col·laborador de Prehistòria, Antropologia i Evolució Humana de la UOC, també imparteix docència al Màster de Primatologia (UdG) i al de Periodisme de Viatges (UAB). Premi d’Investigació de la Sociedad Geográfica Española, alterna l’aula universitària amb el barret fedora; i és que el treball de camp el duu a vagabundejar entre fòssils, animals i ètnies de selves, sabanes, oceans, deserts o muntanyes d’Àfrica, Amèrica, Oceania i Àsia. Alguns dels seus llibres, com a divulgador científic, són Los Guardianes del Lago (2001), Regreso a Galápagos (2010), África en 10 palabras (2011), Dioses con pies de barro (2020) i Mite, Vida i Extinció. Animals Invisibles (2021); però, a més, escriu i participa en diversos mitjans de comunicació. Col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona segueix observant el planeta amb la mateixa curiositat que els naturalistes que han inspirat i impulsen la seva vida a l’encalç del coneixement.
Per les planes del Serengeti i les serralades vietnamites, les glaceres de Nova Zelanda, les aigües atlàntiques o de l’Amazones, i fins i tot per l’interior de tantes metròpolis —les occidentals també—, hi corren històries d’animals que no ha vist gairebé ningú. Alguns són animals mítics. D’altres, un record d’éssers que es van extingir. Però molts encara són vius.
Els Animals invisibles són criatures del món salvatge –mamuts, goril·les o sirenes– que continuen estimulant l’imaginari i la realitat de milions de persones arreu del món. Una immersió inèdita i de gran bellesa en alguns dels misteris que encara resisteixen al planeta. Són la memòria, el futur i les possibilitats de creure en el que no es veu. I és que els humans ens havíem considerat Déus per sobre de tota aquesta meravellosa biodiversitat; els seus propietaris. Així l’hem anat destrossant i extingint a passes de gegant. Ara bé, només érem i som Déus amb peus de Fang; pandèmies –com la del coronavirus– ens han obligat a reflexionar sobre la nostra posició real –la visió evolutiva– en el si de la Terra. Som una peça més de la natura i cal que respectem a la resta d’éssers vius en el planeta si volem sobreviure com a espècie. Si no volem formar part de la llista d’Animals Invisibles extints.
