Conferències
- Aquest event ja ha passat.
Breu recorregut pels motius visuals de la política en el cinema
12 març, 2019 @ 18:00 h
Fitxa:
Conferenciant: Alan Salvadó Romero Fitxa: Llicenciat en Comunicació Audiovi…
Conferenciant:
Alan Salvadó Romero
Fitxa:
Llicenciat en Comunicació Audiovisual i Doctor en Comunicació Social per la UPF (Universitat Pompeu Fabra), professor d’Història del Cinema i Models de Posada en Escena en el Grau de Comunicació Audiovisual a la UPF, professor d’Iconografia i Cinema al Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani, professor del Mòdul de Cinema del Màster en Periodisme Cultural de la Barcelona School of Management i coordinador a la UPF del Màster Internacional en Estudis Cinematogràfics i Audiovisuals (organitzat en col·laboració amb 13 universitats europees). També ha impartit classes de Grau en altres centres universitaris, com la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL (Universitat Ramon Llull) i l’ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisual de Catalunya). La seva tesis doctoral i part del treball d’investigació posterior s’han centrat en l’estudi comparat entre cinema i altres arts, a través de la representació del paisatge; en la teoria i anàlisi del cinema clàssic i modern; en l’estètica del cinema i la narrativa audiovisual; i en la realització i producció de cinema i televisió: temàtiques a les quals ha dedicat nombrosos textos. Actualment, participa en el projecte de recerca, finançada pel Ministerio de Economía, Industria y Competividad, “Los motivos visuales en la esfera pública. Producción y circulación de imágenes del poder en España, 2011-2017”. També és col·laborador del grup de recerca CRECI de la Universitat Sorbonne Nouvelle de Paris, i participa periòdicament al Festival de Cinema de Sitges, com a membre de l’equip de documentació.
Breu recorregut pels motius visuals de la política en el cinema
Com es pot representar la política? Avui dia, des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, es posen en circulació una infinitud d’imatges de l’exercici de la política. Molt sovint, es tracta d’imatges prefabricades i descontextualitzades, que ofereixen una visió errònia i distorsionada de la pràctica d’abordar determinats problemes de forma col·lectiva. Al llarg del segle XX, el cinema –en diferents etapes i a través de diferents moviments– ha tractat d’explorar la relació amb la política, tot assumint la potencialitat del llenguatge cinematogràfic per tal de transmetre un determinat pensament. Partint de l’experiència de cinema clandestí de Pere Portabella amb El sopar (1974), un exemple de resistència i lluita en el context de la dictadura franquista, ens volem plantejar quins són alguns dels motius iconogràfics que el cinema ens ha llegat, per tal de representar aquesta acció tan abstracta que és “fer política”. En plena era de les anomenades “fake news”, plantegem un retorn al cinema per entendre com les imatges poden donar forma als arguments polítics.
