Concert de Nadal – Música dels carrers de Londres en temps de Händel

CONCERT DEL QUARTET BARROC DE SANT SIMÓ – SONS DELS CARRERS DE LONDRES

(en el temps de Händel)

Cada any, pels volts del 28 d’octubre, a la petita Ermita de Sant Simó (de 1611) situada als afores de Mataró, s’hi fan les festes on no hi falta un concert de música barroca. Va ser en aquest context, quan va sorgir el «Quartet barroc de Sant Simó» l’any 2002.

El que en principi havia de ser una activitat puntual amb els anys ha anat assolint una continuïtat sempre instigada per dos arguments. El primer és cercar el seny i la rauxa expressiva en la música del barroc partint de la interpretació amb criteris històrics i, alhora, gaudir i fer gaudir a través del repertori barroc, tant en versions originals com en transcripcions i re-instrumentacions respectuoses, tot recuperant així una pràctica habitual de l’època.  Els programes de concert que proposen giren sempre al voltant d’obres d’autors diversos del barroc procurant buscar un fil narratiu-musical o monogràfic.

En la seva trajectòria el «Quartet barroc de Sant Simó» ha sumat, als seus concerts anuals a l’Ermita de Sant Simó, la resta de la seva activitat concertística, que es desplega principalment a les comarques barcelonines.

• Víctor Vives, flautes de bec
• Joan Vives, flautes de bec
• Xavier Domínguez, guitarra barroca
• Jordi Feliu, violoncel 

THE BEGGAR’S OPERA I LA MÚSICA POPULAR ANGLESA DEL BARROC

El dia 29 de gener de 1728, al Teatre Lincoln’s Inn Field de Londres, es va estrenar l’òpera satírica «The Beggar’s opera» (L’òpera dels captaires).

L’escriptor John Gay (1685-1732), amb l’ajuda del compositor alemany Johann Christoph Pepusch (1667-1752), va construir una història ubicada en els baixos fons de la capital britànica, en forma d’òpera lleugera. Les àries no eren originals de Pepush, sinó adaptacions de tot un seguit de cançons populars de l’època, barrejades amb algunes àries que havien assolit popularitat de compositors del moment, principalment de H. Purcell. La feina de Gay va consistir a canviar tots els textos originals pels que ell havia escrit i Pepush va fer la instrumentació de tot plegat, malauradament avui perduda. L’èxit de les seves nombroses representacions va ser tan gran que va esdevenir tot un fenomen social de l’època. La sàtira contra la societat londinenca de l’època en va ser la clau.

En la present proposta, s’anirà il·lustrant la lectura resumida de l’argument de l’òpera amb tota una selecció de músiques originals de l’època, que s’han extret de diferents fonts com de diverses edicions de

«The english dancing master» de John Playford, la “Melismata” de Ravenscroft, els “Aires per a violí” de N. Matteis, les col·leccions de cançons escoceses de William McGibbon o Francesco Barsanti,

agrupades en forma de Suites. Així es mostra la relació tan directa que la música de compositors i la música popular van assolir en el barroc. Tot plegat esdevé un viatge sonor per les cases i els carrers del Londres de finals del s. XVII i principis del XVIII.

o0o