Cuina sostenible

Fitxa:

Ada Parellada: Granollers, 1967. Semproniana: Barcelona, 1993. No són les dates de naixement i de defunció. No! Sóc ben viva, i fins i tot una mica vivales. Són les dates de naixement, totes dues. Una, de quan vaig venir al món i l’altra, de quan vaig venir al món de la cuina i la gastronomia. Des del 1967 fins al 1993 em van batejar, vaig anar a estudi i vaig aprendre a estimar. També vaig anar al cinema, vaig tenir amics i fins i tot sortia a sopar. Des del 1993 fins avui, no hi ha hagut tant de cinema, menys estudis, sopo al Semproniana, i els meus amics són els llobarros i les botifarres negres. Una altra vida, sí, entre cassoles, plats i cullerots. Una segona vida plena de vida. M’agrada menjar, beure, riure, cuinar i escriure. Menjar, beure i riure no em costa gens. Cuinar i escriure, de vegades ho faig per obligació, però sempre em fa feliç. El nostre ofici, un esforç diari i continuat, és un compendi de sabor i gent, converses i productes, aromes i riures, cassoles i petons furtius, i es barreja amb el batec de la vida.