Conferències
- Aquest event ja ha passat.
Els pintors i la pintura a Castellar
24 maig, 2022 @ 18:00 h
Fitxa:_
Nascut a Castellar, 1952. Metge, escriptor i activista. Treballa a la Clínica Santa Fe de Sabadell (1973-1975), al Nen Jesús (1975-1997) i, finalment, al Parc Taulí com a Cap de Servei de Cirurgia Pediàtrica (1997-1999). Representant de Cranial Technologies Inc. (AZ, USA) a l’EEE i Turquia (1998-2022). Director d’European Craniofacial Medical Center (2017-2022). Actualment, exerceix a Espanya, França, Portugal i Itàlia; i dirigeix Cal Metge (1992-2022). Fundador (1980) i president de l’Arxiu d’Història de Castellar (1982-1995), dirigeix la revista Plaça Vella. Regidor de Sanitat i Serveis Socials (1987-1991). President de l’Associació cultural Cal Meima (2009-2022), edita el primer volum de Castellar en Imatges (2010). President de Plataforma Tren Castellar Centre (2009-2011), arxiver de la parròquia de Sant Esteve (2013-2017), promotor de la recuperació de l’Escola Pia de Castellar (2013-2022). Autor de: El reial cadastre de Castellar del Vallès, 1716 (1985); Manual de noves i versemblants metamorfosis (1985); La Barqueta (Columna, 1996); Ja són aquí (Viena editors, 1997); Catalàndia (5 volums, 1997-2007); Teoria del cos (2003). Coautor de Bases diagnósticas, terapéuticas y posturales del funcionalismo craneofacial (2006). Articles d’opinió i d’història publicats al setmanari parroquial Forja i a la revista Vallesos.
Els pintors i la pintura a Castellar
Descomptant la pintura religiosa que penjava de les parets de les esglésies, perduda a causa de les guerres, la pintura de mural, de cavallet i d’estudi feta per castellarencs té una tradició de segle i mig.
El primer pintor local conegut, Josep Juliana (1841-1912), desenvolupà el seu art a Roma, on visqué fins a la mort, assolint un reconeixement internacional. Lamentablement, no deixà deixebles locals degut a l’allunyament, tot i que en algunes cases castellarenques encara es conserven obres seves, a banda de les que sovintegen a les cases mundials de subhastes.
Arribats al segle XX, després d’una primera meitat que donà alguns pintors menors però interessants (com Lluís Mateu, Santiago Gorina, Josep Boadella i Vicenç Miquel…), durant la represa de la postguerra apareix una colla de pintors locals d’altíssima qualitat que traspassen la seva fama enllà dels límits termenals i que constitueixen el Segle d’Or de la pintura castellarenca. Són els llorejats i enyorats Caba, Costa, Gubern, Marra, Roca, Tort i Valls…
Uns autèntics mestres a l’ombra dels quals una petita plèiade de pintors locals, si voleu no tan reconeguts com aquells, segueixen avui dia els seus passos en el món de la pintura artística professional i vocacional.
La vàlua de tots ells reclama de nosaltres la creació d’un Museu d’Art castellarenc. Us hi apunteu?
