Conferències
- Aquest event ja ha passat.
La desconstrucció del mite clàssic en el Guernica de Picasso
24 novembre, 2020 @ 18:00 h
Fitxa:
Llicenciat en Filosofia i en Història Contemporània, doctor en Història contemporània amb una tesi sobre “El paper d’Internet en la cultura emergent del món actual (1945-2003)”, és professor d’art als Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC des de l’any 1996. Interessat en l’art contemporani i la història actual de Catalunya, he publicat més d’una vintena de llibres, 3 CD-ROM sobre art i 1 DVD sobre els Museus del Món (2002), així com diversos hipertextos sobre Las meninas , de Velázquez; Les senyoretes d’Avinyó , de Picasso; Marat assassinat , de David; o el Partenó. Vaig guanyar el V premi d’assaig i de creació sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle i Nicolau, atorgat pel Consell Social de la Universitat de les Illes Balears (desembre 2003), amb el treball “L’art en pantalla. La creació digital a Internet”. La meva àrea de recerca actual està centrada a establir ponts entre la neurociència, l’epigenètica, la física quàntica i les Humanitats, amb l’objectiu d’ajudar a superar la dicotomia Ciències-Lletres i a introduir en l’àmbit de les Humanitats els plantejaments que s’hi fan en relació a la identitat, la llibertat, la consciència, les emocions, el comportament…
La desconstrucció del mite clàssic en el guernica de Picasso
Al llarg de la història de l’art moltes han estat les representacions de batalles, exèrcits en combat i celebracions de victòries militars. Davant d’aquest corpus de visualització i, sovint, legitimació de la guerra, ¿què aporta el Guernica a la figuració tradicional d’escenes de guerra i violència, quina nova narrativa proposa Picasso, quines referències iconogràfiques utilitza per a la creació de nous significats? Quins processos semiòtics s’operen en el Guernica que permeten a Picasso elaborar un discurs contra la guerra i la seva justificació?
Es descriurà la interpretació tradicional que se’n fa i la que ens ofereix Javier González de Durana, director del Museu Artium de Vitòria. I tot prenent com a fonts les fotografies que en va fer Dora Maar, així com els frescs de Picasso a Vallauris, es construirà una nova interpretació, comparant Guernica amb l’obra de Rubens, Al·legoria de l’esclat de guerra, que es troba a la Galeria Pitti de Florència.
Veurem com Guernica desconstrueix els mites i els símbols que legitimen i justifiquen la guerra i qualsevol tipus de violència. I creen altres mites i altres símbols, altres significats, amb les armes de l’art i un marcat protagonisme de les dones, tot tractant de dir, com afirmava Picasso, «allò que considerava més vertader, més just, millor, i això era sempre, naturalment, allò més bell.»
