Conferències
- Aquest event ja ha passat.
LA PRESÈNCIA NAZI A LA BARCELONA DE POSTGUERRA (1939-1945): L´OCUPACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC
29 gener, 2019 @ 18:00 h
Fitxa:_
Conferenciant: Mireia Capdevila Candell Fitxa: Llicenciada en Història Cont…
Conferenciant:
Mireia Capdevila Candell
Fitxa:
Llicenciada en Història Contemporània per la UAB i membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB). Coordinadora de l’Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer. Comissària de les cinc exposicions que, sota el títol Barcelona en postguerra (1939-1945), va presentar l’Ajuntament de Barcelona l’any 2013-2014 en la commemoració del 75è aniversari de la caiguda de Barcelona a mans franquistes. Ha publicat els llibres Carles Pi i Sunyer. Memòries de Londres (2010), Barcelona 1938. Capital de tres governs (2008), La República i la guerra explicades als britànics (2006), entre d’altres. També ha participat en obres col·lectives com Enciclopèdia de Barcelona (2005); Catalunya durant el franquisme. Diccionari (2006); Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana. Vol. I (2007). El seu darrer llibre publicat és Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), que es presentà l’any passat; i també fou la comissària de l’exposició Nazis i feixistes. L’ocupació simbòlica de Barcelona (1939-1945) que va acollir el Castell de Montjuïc
Conferenciant:
Francesc Vilanova i Vila-Adal
Fitxa:
(Barcelona, 1962) és professor titular d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), director de l’Arxiu Carles Pi i Sunyer (Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona), i membre del Grup de Recerca sobre l’Època Franquista (GREF, adscrit al Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies, UAB-CEDID). És membre del Consell Científic del Museu Memorial de l’Exili (MUME, La Jonquera). Darrerament ha publicat els llibres Contra els catalans franquistes. Lletres de batalla de l’exili i la clandestinitat (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2014); Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís (1936-1946) (Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2015); i Franquisme i cultura. Destino Política de Unidad. La lluita per l’hegemonia intel·lectual a la postguerra (1939-1949) (Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2018). S’ha especialitzat en la recerca al voltant de l’exili de 1939 i el primer franquisme a Catalunya en els seus vessants polític i cultural.
LA PRESÈNCIA NAZI A LA BARCELONA DE POSTGUERRA (1939-1945): L´OCUPACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC
Entre 1939 i 1945 (més exactament, els darrers mesos de 1944), la presència nazi a Barcelona (i, en menor mesura, la del feixisme italià entre 1939 i 1942) va ser pública, constant, regular i ben rebuda per les noves autoritats polítiques, militars i acadèmiques franquistes de la ciutat i, per extensió, de la Catalunya sotmesa per la dictadura.
Aquesta presència, civil, militar, acadèmica, cultural, esportiva, és un indicador imprescindible per entendre la vinculació de la ciutat i el franquisme en general amb els països de l’Eix durant la segona guerra mundial, i desmenteix rotundament la suposada neutralitat espanyola durant el conflicte.
Per altra banda, resseguir els actes, les visites i les recepcions, des de la visita de Himmler fins a les exposicions d’arquitectura o llibres, és una manera excel·lent de veure com l’espai públic de la ciutat va ser reorganitzat i reutilitzat, en una mena de depuració col·lectiva dels ciutadans barcelonins, després dels tres anys de guerra civil i del passat subversiu i separatista que, suposadament, havia dominat la societat catalana.
