Conferències
- Aquest event ja ha passat.
La tradició del grotesc i la comèdia negra en el cinema espanyol
11 febrer, 2020 @ 18:00 h
Fitxa:
Conferenciant: Rosa Gutiérrez I Herranz Fitxa: Professora d’Art Modern i Co…
Conferenciant:
Rosa Gutiérrez I Herranz
Fitxa:
Professora d’Art Modern i Contemporani i Història del Cinema a la UAB, Rosa Gutiérrez Herranz és historiadora i crítica d’art i cinema. La seva activitat crítica s’inicia el 1999 com a redactora en cap de la revista d’art contemporani Arte y Parte, i s’ha desenvolupat paral·lelament en altres mitjans, a més d’estendre’s a la coordinació d’exposicions, la publicació de textos per a catàlegs, articles, llibres i la realització de cursos i conferències. La seva línia d’investigació s’ha orientat cap als estudis de cultura visual, sent les seves publicacions més recents en aquest àmbit De Escipión a Berlusconi. Una història de Itàlia en 50 películas (UOC, 2019, en col·laboració amb Valerio Carando i Ludovico Longhi) i El cine y su doble. Relato, documento, representación (Shangrila, 2019, coord.). Ha estat convidada com a docent en el màster Literature in Cross-cultural Perspective de la Universitat Federal del Sud (Rostov del Don, Rússia, 2019) i ha impartit el curs Contemporary Spain through the Eye of the Movie Camera per a la Summer School de la UAB.
La tradició del grotesc i la comèdia negra en el cinema espanyol
En la cinematografia espanyola hi ha una fèrtil veta, la de la comèdia negra i de l’absurd, que travessa la seva història de Luis Buñuel a Pedro Almodóvar, Álex de l’Església o José Luis Cuerda, passant per cineastes com a Edgar Neville, Luis García Berlanga o Fernando Fernán Gómez. Una veta que té com a substrat una llarga tradició que arrela en la literatura cervantina i picaresca i en la pintura del Segle d’Or (de Velázquez o Ribera) i que, a través de Francisco de Goya, ressorgeix al segle XX, tant en l’art com en la literatura: en el surrealisme i en l’obra de Zuloaga o Gutiérrez Solana, d’una banda; i de l’altra, en el sainet d’Arniches, l’astracanada de Muñoz Seca, el realisme màgic de Fernández Flores, el teatre de l’absurd de Miguel Mihura i Jardiel Poncela, l’esperpent de Valle-Inclán i les greguerías de Gómez de la Serna. Analitzar els préstecs i transvasaments d’aquesta rica tradició literària i iconogràfica en el cinema espanyol del surrealisme, el neorrealisme, el realisme màgic i la postmodernitat és l’objectiu d’aquesta conferència.
