Conferències
- Aquest event ja ha passat.
L´art català de les avantguardes a avui
16 febrer, 2021 @ 18:00 h
Fitxa:
Artur Ramon (Barcelona, 1967) és historiador de l’art, antiquari i galerista. Deixeble de José Milicua. S’especialitza en gravat, especialment en el món de Piranesi. Del gravat passa al dibuix, on és un expert de reconegut prestigi. Actualment exerceix com a director gerent d’ARTUR RAMON ART; ha internacionalitzat la marca exposant en TEFAF Maastricht, Salon du Dessin a Paris, London ArtWeek i Màster Drawings a Nova York. Ha estat president del Comitè Organitzador del Saló d’Antiquaris de Barcelona i membre del patronat de la Fundació Barcelona des de 1993. Des de 1989 col·labora en diferents revistes i publicacions d’art com Antiquaria, Revista de Catalunya, El Guia, Serra d’Or i el Periòdic l’Art. També ha estat ponent en la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i el Col·legi de Llicenciats de Sevilla. Ha organitzat i ha tingut cura de múltiples exposicions, com “Manolo, essencial: escultura, pintura, dibuix”, en la Fundació Francisco Godia de Barcelona; “Smith reivindicat”, en la Fundació Palau de Caldetes d’Estrac; i “Els Piranesi de Montserrat”, en el Museu de Montserrat. És autor de vuit llibres: Ofici d’Antiquari, Àlbum Manolo Hugué, Els Piranesis de Montserrat, Res és bell sense l’atzar, El Sant Jeroni penitent de Caravaggio a Montserrat, Museu Nacional d’Art de Catalunya: un itinerari, Falses Sirenes Són i Les obres mestres de l’art català. És conferenciant, col·labora habitualment amb els mitjans de comunicació difonent aspectes relacionats amb el món de l’art i dels anticuaris, actualment en Cultura/s de La Vanguardia i en el Suplement de Catalunya Ràdio.
“A principis del segle XX conflueixen a Catalunya dues tendències. Una més clàssica, deutora del món grec, i una altra més avantguardista: neoclassicisme i cubisme. Alguns pensen que la història de l’art és com un arxiu on quan es tanca una carpeta, se n’obre una altra. Les coses no són tan lineals ni senzilles. Hi ha molts artistes que juguen a les dues bandes i són capaços de combinar formes tradicionals amb formes trencadores”. A partir d’aquestes paraules d’Artur Ramon en el seu llibre “Museu Nacional d’Art de catalunya: un itinerari”, quines serien les obres mestres de l’art català de les avantguardes fins avui? En el seu “museu imaginari”, Artur Ramon parla d’obres de Miró, de Manolo Hugué, de Subirachs, de Tàpies, de Lluís Marsans, de Barceló, etc. Quins serien aquests artistes imprescindibles i quines de les seves obres hauríem de valorar?
