Conferències
- Aquest event ja ha passat.
Les vides lliures de Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig
6 novembre, 2018 @ 18:00 h
Conferenciant: Maria Àngels Cabré i Castells
Fitxa:
Conferenciant: Maria Àngels Cabré i Castells Fitxa: Maria Àngels Cabré i Ca…
Conferenciant:
Maria Àngels Cabré i Castells
Fitxa:
Maria Àngels Cabré i Castells (Barcelona, 1968), és escriptora, crítica literària i directora de l’Observatori Cultural de Gènere, dedicat a impulsar la presència de les dones en la cultura.
És professora del màster Gènere i Comunicació (GiC), de la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i Màster en Humanitats (Literatura Comparada), per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Des de 1990 treballa en el sector editorial i a partir de 1994, exerceix la crítica literària i la crítica d’art. En l’actualitat col·labora, entre altres mitjans, als diaris La Vanguardia, Ara, El País i a la revista M-arte y cultura visual. També a Ràdio 4 (RNE), on és col·laboradora del programa cultural Wonderland.
Especialitzada en literatura escrita per dones i en dones i cultura, imparteix conferències i organitza activitats relacionades amb aquests àmbits. L’any 2013 va engegar l’Observatori Cultural de Gènere (OCG), dedicat a incentivar la igualtat de gènere en la cultura.
Les vides lliures de Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig
Mestre i deixeble, això van ser Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, dues de les autores més rellevants de la literatura catalana del segle XX i, per extensió, de la nostra cultura moderna.
Quan als anys 60 les seves vides es van creuar, Capmany era ja una escriptora coneguda i dirigia l’Escola de Teatre Adrià Gual. La seva influència en la jove Montserrat Roig seria decisiva i l’ajudaria a construir-se com el que va arribar a ser, la primera escriptora mediàtica que hem tingut.
En una època en la qual es feia necessari estrenar un nou llenguatge, elles dues van ajudar a inventar-lo: Un llenguatge que parlés amb clau constructiva, desobedient, que ens fes entendre d’on veníem i cap a on anàvem. En una època en què es feia necessari estrenar un nou esperit crític, elles van ajudar a encarnar-lo. Treballadores infatigables, sense pèls a la llengua i sobretot lliures, van escriure des del pensament progressista i des de la rebel·lia.
