Conferències
- Aquest event ja ha passat.
Lise Meitner, una física que mai no va perdre la seva humanitat
9 abril, 2019 @ 18:00 h
Fitxa:
Conferenciant: Xavier Roqué i Rodriguez Fitxa: Xavier Roqué és professor d’…
Conferenciant:
Xavier Roqué i Rodriguez
Fitxa:
Xavier Roqué és professor d’Història de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És membre del departament de Filosofia i del Centre d’Història de la Ciència. Físic de formació, es doctorà en Història de la Ciència (UAB) i realitzà estades postdoctorals a Cambridge i a París. Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge (2011) i Uppsala (2013).
La seva recerca tracta sobre la física contemporània i les relacions entre ciència, cultura i gènere. Ha publicat treballs sobre la història de la radioactivitat, la relativitat i la física quàntica, i ha editat i traduït, al castellà o al català,textos clàssics de la física d’Albert Einstein, Marie Curie o NielsBohr.
Amb Néstor Herran va editar La física en la dictadura. Físicos, cultura y poder en España, 1939–1975 (Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, 2012), i acaba de publicar una nova traducció i edició del llibre de divulgació d’Einstein, La relativitat a l’abast de tothom
(Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2018).
Actualment dirigeix un projecte de recerca sobre “La física en la construcció d’Europa” i
és Vicedegà de Postgrau de la facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, on coordina la proposta de creació d’un nou grau en Ciència i Humanitats.
Lise Meitner, una física que mai no va perdre la seva humanitat
Lise Meitner (1878-1968) fou una física austríaca contemporània de Marie Curie. En el període d’entreguerres, des del seu laboratori de radioactivitat a Berlin, liderà les investigacions sobre el nucli atòmic. Però l’estiu de 1938, arran de l’annexió d’Àustria, Meitner va haver de fugir d’Alemanya. Des de l’exili a Estocolm continuà participant en les investigacions que, pocs mesos després, culminarien amb el descobriment de la fissió nuclear. Els seus col·legues alemanys, però, no van reconèixer el seu paper, i el 1945 un d’ells, Otto Hahn, va rebre en solitari el premi Nobel de Química pel descobriment… En aquells moments els Estats Units ja havien llençat sobre el Japó les dues primeres armes atòmiques. Meitner no va participar en el Projecte Manhattan, però sí ho va fer el seu nebot, el físic Otto R. Frisch, que va escriure el seu epitafi: “Lise Meitner, una física que mai no va perdre la seva humanitat”. A la xerrada parlaré de Meitner a partir del meu treball sobre els seus arxius a Cambridge, Berlin i Estocolm.
