Monogràfic sobre Història de la LLengua Catalana. Per què parlem el que parlem?

Materials

LA PLENITUD DE LA LLENGUA

Pels volts del segle IX, amb la consciència que el que es parla al país és un idioma diferent del llatí, la mateixa església accepta l’existència de l’idioma “popular”. Més encara quan, amb el canvi social que propicia l’aparició de la burgesia, la nova classe social per a la qual el llatí és un idioma llunyà poc o gens conegut, té necessitat d’una llengua escrita per als seus negocis i transaccions. Aleshores el català va prenent protagonisme amb les primeres traduccions de la Bíblia, en les predicacions i en algunes representacions teatrals religioses. El prestigi de la llengua vulgar es mostra en la poesia trobadoresca en occità que domina el sud de l’arc mediterrani.

I a partir del segle XIII, amb la labor intel·lectual de Llull, Vilanova i la Cancelleria, l’expansió dels catalans per la Mediterrània i el prestigi polític dels Comtes-reis, un català plenament constituït és l’idioma d’un país poderós i pròsper.

 Breu història de la llengua catalana

Diàlegs sobre la meravella històrica dels nostres mots

Descarregar:

PowerPoint 1

PowerPoint 2

Antoni Dalmases i Pardo

Antoni Dalmases (Sabadell, 1953). Llicenciat en Filologia Hispànica. Professor de llengua i literatura. Escriptor.
Col.laborador a la premsa escrita: El 9Nou, El Punt, Presència., Quadern… I a la ràdio: RAC 1 (L’hora del pati, amb Albert Om), SER-RÀDIO BARCELONA (Tot és comèdia), CATALUNYA RÀDIO (Quatre gats i El Suplement).
Autor de l’estudi L’obra poètica de Pere Quart (1980) i de l’assaig Caos a les aules. Com s’està desmantellant l’ensenyament públic (2012).
Premi Fité i Rossell de novel·la 1987, per La revolta de Job. Premi Marià Vayreda de narrativa 1992, per La infinitud dels parcs. Premi Gran Angular de novel.la juvenil 1992, per Doble joc. Premi Andròmina-Octubre de novel.la 1993, per L’última primavera. Premi Sant Joan-Caixa Sabadell 1998, per Al mig del camí. Premi Gran Angular de novel.la juvenil 2005, per Jo, el desconegut. (Amb versió cinematogràfica dirigida per Joan Mallarach, protagonitzada per Fernando Guillén i Bernat Quintana).

Dimecres, 14 de novembre de 2018

DEL LLATÍ AL CATALÀ

Abans de l’arribada dels romans, a les nostres terres hi habitaven diversos pobles amb costums i idiomes propis, que no van trigar a acceptar la cultura i la llengua del poderós Imperi Romà. El llatí es va escampar per totes les costes de la Mediterrània, esdevenint la llengua de prestigi, que s’imposava i es barrejava amb els idiomes indígenes. D’aquesta manera, van anar sorgint diferents maneres de parlar el llatí que, amb el pas pel nostre territori dels visigots, els àrabs i els francs, va anar-se transformant en un idioma nou. Així van néixer les llengües romàniques en les diferents regions del que havia estat l’Imperi. El llatí, esdevingut llengua de la cristiandat, quedava relegat a l’ús religiós i oficial, mentre la llengua romànica, el català que parlava la gent, no va trigar a aparèixer en alguns textos que en testimonien l’existència.

Dimecres, 21 de novembre de 2018

LA PLENITUD DE LA LLENGUA

Pels volts del segle IX, amb la consciència que el que es parla al país és un idioma diferent del llatí, la mateixa església accepta l’existència de l’idioma “popular”. Més encara quan, amb el canvi social que propicia l’aparició de la burgesia, la nova classe social per a la qual el llatí és un idioma llunyà poc o gens conegut, té necessitat d’una llengua escrita per als seus negocis i transaccions. Aleshores el català va prenent protagonisme amb les primeres traduccions de la Bíblia, en les predicacions i en algunes representacions teatrals religioses. El prestigi de la llengua vulgar es mostra en la poesia trobadoresca en occità que domina el sud de l’arc mediterrani.

I a partir del segle XIII, amb la labor intel·lectual de Llull, Vilanova i la Cancelleria, l’expansió dels catalans per la Mediterrània i el prestigi polític dels Comtes-reis, un català plenament constituït és l’idioma d’un país poderós i pròsper.

Dimecres, 28 de novembre de 2018

LA COLONITZACIÓ I LA REPRESA, TOSSUDAMENT ALÇATS

Els canvis polítics que es produeixen al segle XV propiciaran un trasbals social en la vida i en la cultura. La castellanització de la cort significarà el trasllat a terres foranes de la noblesa catalana per participar del desvetllament de l’imperi castellà. Enmig de diversos conflictes tot el poder s’expandeix en castellà, la llengua del poder, i el català queda relegat a llengua oral popular. Molts literats es passen al castellà, que és l’idioma de prestigi que l’autoritat imposa. La consciència d’unitat lingüística disminueix, atiada pels forasters, durant més de dos-cents anys.

Després de la guerra entre Borbons i Àustries, a principis del segle XVIII les corones europees pacten un nou “equilibri” que culmina el 1714, amb l’ocupació de Catalunya per les tropes de Felip V. El primer Borbó exerceix una dura repressió en la llengua i la cultura del país amb la intenció d’aniquilar-lo i assimilar-lo a l’Espanya castellana.

Però a meitat del segle XIX, la reivindicació de la nostra identitat pren força de nou i es va consolidant la consciència de país altra vegada. Aquesta represa, avança amb diferents daltabaixos fins als anys 30 del segle XX, quan sembla consolidar-se de nou. És llavors que el cop d’estat franquista i la victòria de les forces “nacionales” torna a instaurar un sistema repressiu al llarg de prop de quaranta anys, per esborrar-ne la llengua i la cultura. Però, altra vegada, a poc a poc, el país desvetlla i lluita per recuperar-se, sembla que definitivament, malgrat les noves envestides que ara tornen a posar en estat d’alerta no només l’idioma i la cultura, sinó la convivència i la dignitat. Per això, encara avui, ens veiem en la necessitat de continuar tossudament alçats.