Monogràfics
- Aquest event ja ha passat.
SICÍLIA: UN RECORREGUT PER LA SEVA HISTÒRIA I CULTURA – sessió 2
21 abril, 2022 @ 18:00 h
Fitxa:
Caterina Briguglia va néixer a Palerm, Sicília, i des del 2003 viu a Catalunya. Es va llicenciar en Filologia Hispànica (2003) i després va dur a terme el doctorat (2009) en “Comunicació multilingüe: estudis de traducció, lingüística i literatura” per la Universitat Pompeu Fabra. La seva tesi, amb el títol “La traducció de la variació lingüística al català literari contemporani (Les traduccions de Pasolini, Gadda i Camilleri)”, indaga un àmbit específic dels estudis de traducció, és a dir, la traducció del dialecte en literatura i els models de llengua adoptats pels traductors al català contemporani. Sicília i Camilleri han estat sempre protagonistes de les seves recerques en nombrosos tallers i articles acadèmics. Actualment, es dedica a l’ensenyament de llengua i literatura a Secundària.
SICÍLIA: UN RECORREGUT PER LA SEVA HISTÒRIA I CULTURA
Sicília és l’illa més gran de la Mediterrània i es troba en una posició estratègica en la qual des de sempre ha fet de pont entre Orient i Occident. En aquest monogràfic farem un volt per la seva història apassionant, presentant la seva cultura en tots els vessants, de la llengua a la literatura i al cinema. Donarem una panoràmica d’aquesta terra que és simbiosi entre el paradís mític de les belleses naturals i arqueològiques i la pobresa social. Terra de sol i de dol. O terra del caos, tal com la definia Luigi Pirandello.
2a Sessió:
Continuem el nostre viatge endinsant-nos en la literatura i el cinema sicilians. Giovanni Verga, Luigi Pirandello, Tomasi di Lampedusa, Leonardo Sciascia, fins al més recent Andrea Camilleri, comparteixen el mateix bagatge existencial i cultural que prové del fet de pertànyer a una terra que representa la simbiosi entre el paradís mític, de les belleses naturals i arqueològiques, i la pobresa social. Pirandello va definir encertadament Sicília com la terra del caos, mescla d’elements que mai no han sabut amalgamar-se, governats pel desordre i una història violenta. I els escriptors sicilians, cadascú a la seva manera, expressen aquest malestar i dibuixen el caos fent-ne un retrat a vegades divertit, d’altres més grotesc, fins a arribar a dramàtic. El cinema també retrata Sicília amb la seva llum i la seva misèria, lloc concret i a la vegada metàfora universal d’ambigüitat moral, pobresa i injustícia. Tot plegat, novel·les, pel·lícules i sèries sicilianes llancen al món un missatge que mostra a la vegada una inapagable nostàlgia i una profunda ràbia. Vet aquí, pel tot el que hem vist, el lligam indissoluble entre la història i l’art.
