MARINA ROSSELL CANTA MOUSTAKI

Durada: 36 minuts
Documental-concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona, ofert el 19 d’abril de 2012. Marina Rossell ret homenatge a Georges Moustaki interpretant les seves cançons al marc del 23è Festival de Guitarra de Barcelona. El documental va ser emès per TV3.
La cantautora va veure complert el somni d’adaptar i traduir al català cançons immortals com Le métèque, Ma liberté o Ma solitude, del seu amic, des de fa més de 30 anys, George Moustaki. Com es mereix el cantant i poeta d’Alexandria, el documental compta amb convidats especials com Paco Ibáñez i Roger Mas, que se sumen a la veu exquisida de Marina Rossell, als arrangements de caire mediterrani del director musical Eduard Iniesta i a l’acompanyament de guitarres acústiques, temboures, tzouras, mandolines, buzuki i cors de Xavi Lloses, i de piano acústic, acordió, melondró i contrabaix de Miquel Àngel Cordero.

 

Marina Rossell (1954) és una cantant catalana que canta en català i castellà. Figura clau de la segona generació de la Nova Cançó, en el seu repertori es troben tant cançons tradicionals clàssiques catalanes, així com havaneres i cançons pròpies. Els seus inicis artístics van ser el 1974, obrint els concerts de Lluís Llach, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, entre d’altres. El treball que la va llançar a la fama va ser Penyora (1979) (premi Fotogramas de Plata) i que inclou el tema La gavina, que fins avui és el més popular de la seva carrera. Ha col·laborat i gravat amb multitud d’autors i intèrprets, entre els quals cal destacar Lluís Llach, Georges Moustaki, Montserrat Caballé, Tete Montoliu, Luis Eduardo Aute, Carlos Cano, Marc Parrot, Pablo Guerrero, Jaume Sisa, Manzanita, Miguel Poveda, Pedro Guerra o el guitarrista de flamenc Tomatito, entre d’altres. Ha realitzat nombroses gires per Europa, Llatinoamèrica i el nord d’Àfrica. El desembre de 2011 va editar el seu disc Marina Rossell canta Moustaki com a homenatge a Georges Moustaki amb tretze temes, un d’ells interpretat a duo amb Moustaki. El 2014 publica dos discos més en homenatge a Moustaki: Marina Rossell canta Moustaki vol.2 i, enregistrat en directe al Festival Grec de Barcelona, Tribut a Moustaki. El 2019 publica “Marina Rosell canta a Moustaki y Canciones de la Resistencia”, disc en el qual adapta al castellà cinc cançons de Georges Moustaki anteriorment musicades per Marina Rosell en català en els seus anteriors treballs sobre Georges Moustaki i algunes cançons del seu anterior disc “Cançons de la Resistència” adaptades al castellà, com ara “Lily Marleen”, “Bella Ciao” o “Morir en Ravensbrück”. L’any 1987 li fou concedida la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya. També va rebre el premi Olof Palme pel seu suport a la pau i el 2009 va guanyar els XIII Premis de la Música d’Espanya en la categoria de Millor Àlbum de Música Tradicional

George Moustaki: Anomenat Iosif en grec, Youssef -estat civil egipci-, Joseph en francès), conegut pel nom artístic de Georges Moustaki, (Alexandria, 3 de maig de 1934 – Niça, 23 de maig de 2013) fou un cantautor francès d’origen greco-egipci. Se’l considerava com a poliglot, ja que dominava el grec, l’àrab, l’anglès, el portuguès, però principalment el francès. Neix a Egipte, al si d’una família grega originària de l’illa de Corfú, i es cria en un ambient multicultural (jueu, grec, italià, àrab i francès). Molt aviat sent entusiasme per la literatura i la cançó francesa, especialment per Édith Piaf. S’instal·la a París el 1951 i exerceix diferents treballs: periodista, cambrer en un piano-bar on començarà a tractar les personalitats del món musical de l’època. Sentir cantar Georges Brassens va ser per a ell una revelació. Des de llavors el considerarà el seu mestre, fins al punt d’adoptar el seu nom (Georges) com a pseudònim artístic. El 1958 coneix Édith Piaf i escriurà per a ella la lletra d’una de les seves cançons més populars, Milord. En els anys 60 escriu cançons per als grans noms de la cançó francesa, com Henri Salvador, Colette Renard, Yves Montand, Juliette Gréco, però especialment, per a Serge Reggiani. L’any 2000 grava en el disc “Y rodará el mundo” de la cantautora catalana Marina Rossell el tema Les anges sont très a la mode (Els àngels estan molt de moda) i comparteixen junts l’escenari del Palau de la Música Catalana de Barcelona l’any 2007 interpretant en català la cançó Vagabond. El 14 d’octubre de 2011, el cantant anuncià a la premsa que deixava definitivament de cantar. En la seva discografia hi ha 30 àlbums originals i també CD recopilatoris. Georges Moustaki va fer dues incursions en el món del cinema com a protagonista de dues pel·lícules i també en altres films on apareix en algun petit paper. També va ser compositor de música de pel·lícules i obres de teatre, i autor d’una desena de llibres.