novembre 2020
L´ENGINY (IN)VISIBLE
Nascuda a Barcelona el 9 de juny de 1963, he viscut sempre a Sant Boi de Llobregat.
Vaig estudiar Ciències Químiques (Metal·lúrgia) a la UB, i vaig fer el Doctorat en Ciència de Materials i Enginyeria Metal·lúrgica a la UPC. Vaig començar a fer de professora l'any 1992, a Manresa, i des de 1997 treballo a Terrassa, on actualment soc professora i sotsdirectora de l'ESEIAAT. Actualment soc la Presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia (IEC).
Com a investigadora, m'he dedicat a tres àmbits: 1) Acers inoxidables-Metall dur-Materials Compostos amb el grup CIEFMA de la UPC; 2) Innovació Docent i Metodologies d'Aprenentatge com a coordinadora de RIMA de l'ICE de la UPC; 3) Gènere i Tecnologia, vinculada a diversos grups i projectes per atreure talent femení cap als estudis d'enginyeria. En aquest darrer àmbit m'he bolcat amb el projecte de "L'enginy (in)visible", tant en l'exposició com en les conferències.
Joan Capri, el rei del monòleg i un dels mites de la cultura popular
Actualment soc “classe passiva”; o sigui, jubilat. He estat, durant 37 anys, professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. M’he dedicat (i de fet m’hi continuo dedicant) a l’estudi de la literatura catalana contemporània i especialment de la poesia. M’he especialitzat, sobretot, en la poesia noucentista i en la literatura de l’exili, amb atenció especial a la figura de Josep Carner. He publicat diversos llibres sobre el tema (per exemple Josep Carner i els orígens del Noucentisme, 1992) i nombrosos articles en revistes especialitzades. Pel que fa a l’exili, m’he preocupat sobretot per l’obra d’Agustí Bartra i Pere Calders. També he tingut un especial interès pels temes relacionats amb l’ensenyament de la literatura catalana. És per això que formo part del Col·lectiu Pere Quart, especialment preocupat per aquestes qüestions.
Per saber-ne més »Coneixement del medi: bolets i plantes tòxiques
Martí Boada (Sant Celoni, 1949) és Doctor en Ciències Ambientals, Magíster i Llicenciat en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor Titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, on duu a terme docència i recerca a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i al Departament de Geografia. A més, és director del Grup de Recerca en Conservació, Biodiversitat i Canvi Global (Nycticorax), situat a l’ICTA. Actualment, és membre del Comitè Espanyol del PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient); de la Comissió de Comunicació i Educació de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natural); i del Fòrum Global 500 de les Nacions Unides. Precisament, aquesta darrera institució li concedí, l’any 1995, el Premi Global 500, que li fou lliurat personalment per Nelson Mandela. També treballa com a assessor científic de la UNESCO. Ho fa en l’àmbit de conservació de les Reserves de la Biosfera, emmarcat en el programa «Man and Biosphere (MAB)». Aquest programa està inclòs a la Divisió d’Ecologia i Ciències de la Terra.
Per saber-ne més »La desconstrucció del mite clàssic en el Guernica de Picasso
Llicenciat en Filosofia i en Història Contemporània, doctor en Història contemporània amb una tesi sobre “El paper d'Internet en la cultura emergent del món actual (1945-2003)”, és professor d’art als Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC des de l’any 1996. Interessat en l'art contemporani i la història actual de Catalunya, he publicat més d'una vintena de llibres, 3 CD-ROM sobre art i 1 DVD sobre els Museus del Món (2002), així com diversos hipertextos sobre Las meninas , de Velázquez; Les senyoretes d'Avinyó , de Picasso; Marat assassinat , de David; o el Partenó.
Vaig guanyar el V premi d'assaig i de creació sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle i Nicolau, atorgat pel Consell Social de la Universitat de les Illes Balears (desembre 2003), amb el treball "L'art en pantalla. La creació digital a Internet".
La meva àrea de recerca actual està centrada a establir ponts entre la neurociència, l’epigenètica, la física quàntica i les Humanitats, amb l’objectiu d’ajudar a superar la dicotomia Ciències-Lletres i a introduir en l’àmbit de les Humanitats els plantejaments que s’hi fan en relació a la identitat, la llibertat, la consciència, les emocions, el comportament...
desembre 2020
El paisatge i el poetes
Llicenciat en Filologia Hispànica, entre 1976 i 1982 va fer de mestre d'ensenyament primari i, del 1983 al 2014, va exercir de professor de llengua i literatura catalanes a l'Institut Pau Vila de Sabadell. Va fer de coordinador i professor de Didàctica de Llengua i Literatura Catalanes als cursos del Certificat d'Aptituds Pedagògiques de l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1984 i 1992 i també de professor de Didàctica de Llengua i Literatura Catalanes als cursos del Certificat d'Aptituds Pedagògiques de la Universitat de Barcelona del 1991 al 2006. També ha exercit de professor de Tècniques narratives a l'Aula de Lletres de Barcelona el curs 1997-1998. El curs 1998-1999 va fer de professor de Didàctica de la Literatura Universal a l'ICE de la Universitat de Girona.
És membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN català. Ha col·laborat a Presència, El Punt Avui, El 9 Nou, Quadern de les idees, les arts i les lletres, iSabadell.cat, Ràdio Barcelona i RAC1, entre altres mitjans de comunicació.
