
febrer 2023
Sessió 1 – Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Joan Vives (Mataró, 1964) és flautista de bec, professor d’història de la música i divulgador musical.
Inicia la seva formació a l’Escola de música de Mataró. Estudià flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, obtenint per unanimitat els premis d’honor de "Grau professional" (1986) i "Virtuosisme" (1988). Després rebrà classes dels flautistes Kees Boeke, Marieke Miessen, Baldrick Deerenberg, Walter van Hauwe, Pedro Memmelsdorf, Marion Verbruggen i Hans Martin Linde.
Ha realitzat una important activitat concertística des del 1980 amb diversos grups de cambra i orquestrals, realitzant concerts per Alemanya, Àustria, Itàlia, França, Andorra, i arreu de l’Estat Espanyol. També enregistraments discogràfics, radiofònics i per a Televisió. Com a instrumentista actualment és integrant de diferents grups com "Els Ministrils, quartet de bec”, “Quartet barroc de Sant Simó” i el “Trio barroc del cafè”, entre altres col·laboracions...
El seu vessant de divulgador musical el porta, a partir del 1987, a fer gran quantitat de conferències, cursos i seminaris amb regularitat, principalment a Catalunya. També a escriure sovint articles per a diverses publicacions. És locutor-redactor de Catalunya Música (Canal radiofònic de la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals) des de l’inici de les seves emissions el Maig del 1987 i ha estat professor d’història de la música a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) entre 1996 i 2020.
Els covards no sobreviuen. Del català esporuguit al parlant empoderat
Pau Vidal és filòleg de formació i divulgador lingüístic d'ofici.
Ha escrit novel·les, llibres de contes, de llengua, assaig sociolingüístic (El bilingüisme mata) i un manual d’empoderament lingüístic, Nivell Ç.
Ha traduït narrativa italiana contemporània, en especial les novel·les d'Andrea Camilleri, el creador del comissari Montalbano. Ha fet seccions sobre llengua a ràdio i televisió, i columnes d’opinió a Vilaweb. Ha confegit el crucigrama diari d’EL PAÍS-Catalunya durant 25 anys i és autor del primer crucigrama digital en català, al diari elnacional.cat.
Actualment, elabora els Minimots diaris a Vilaweb.
El seu últim títol és El llibre del Paraulògic.
Sessió 2 – Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Joan Vives (Mataró, 1964) és flautista de bec, professor d’història de la música i divulgador musical.
Inicia la seva formació a l’Escola de música de Mataró. Estudià flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, obtenint per unanimitat els premis d’honor de "Grau professional" (1986) i "Virtuosisme" (1988). Després rebrà classes dels flautistes Kees Boeke, Marieke Miessen, Baldrick Deerenberg, Walter van Hauwe, Pedro Memmelsdorf, Marion Verbruggen i Hans Martin Linde.
Ha realitzat una important activitat concertística des del 1980 amb diversos grups de cambra i orquestrals, realitzant concerts per Alemanya, Àustria, Itàlia, França, Andorra, i arreu de l’Estat Espanyol. També enregistraments discogràfics, radiofònics i per a Televisió. Com a instrumentista actualment és integrant de diferents grups com "Els Ministrils, quartet de bec”, “Quartet barroc de Sant Simó” i el “Trio barroc del cafè”, entre altres col·laboracions...
El seu vessant de divulgador musical el porta, a partir del 1987, a fer gran quantitat de conferències, cursos i seminaris amb regularitat, principalment a Catalunya. També a escriure sovint articles per a diverses publicacions. És locutor-redactor de Catalunya Música (Canal radiofònic de la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals) des de l’inici de les seves emissions el Maig del 1987 i ha estat professor d’història de la música a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) entre 1996 i 2020.
Les grans dones matemàtiques al llarg de la història: què en sabem?
Llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona i doctora en Matemàtiques per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Professora titular d’universitat de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels de la UPC. També participa en el màster interuniversitari de Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat en l’especialitat de Matemàtiques.
Entre les tasques de divulgació científica per a la ciutadania destaca la coordinació de projectes d’àmbit científic i tecnològic en col·laboració amb Cosmocaixa i la col·laboració amb les aules d’extensió universitària.
Sessió 3- Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Joan Vives (Mataró, 1964) és flautista de bec, professor d’història de la música i divulgador musical.
Inicia la seva formació a l’Escola de música de Mataró. Estudià flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, obtenint per unanimitat els premis d’honor de "Grau professional" (1986) i "Virtuosisme" (1988). Després rebrà classes dels flautistes Kees Boeke, Marieke Miessen, Baldrick Deerenberg, Walter van Hauwe, Pedro Memmelsdorf, Marion Verbruggen i Hans Martin Linde.
Ha realitzat una important activitat concertística des del 1980 amb diversos grups de cambra i orquestrals, realitzant concerts per Alemanya, Àustria, Itàlia, França, Andorra, i arreu de l’Estat Espanyol. També enregistraments discogràfics, radiofònics i per a Televisió. Com a instrumentista actualment és integrant de diferents grups com "Els Ministrils, quartet de bec”, “Quartet barroc de Sant Simó” i el “Trio barroc del cafè”, entre altres col·laboracions...
El seu vessant de divulgador musical el porta, a partir del 1987, a fer gran quantitat de conferències, cursos i seminaris amb regularitat, principalment a Catalunya. També a escriure sovint articles per a diverses publicacions. És locutor-redactor de Catalunya Música (Canal radiofònic de la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals) des de l’inici de les seves emissions el Maig del 1987 i ha estat professor d’història de la música a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) entre 1996 i 2020.
La masculinitat (no) sentimental en el cinema clàssic de Hollywood
Núria Bou és professora titular de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. En l’actualitat dirigeix el Màster Oficial en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis a la mateixa universitat.
És autora dels llibres: La mirada en el temps. Mite i passió en el cinema de Hollywood (Ed. 62, 1996, Premi d’assaig Josep Vallverdú), Plano/Contraplano. De la mirada clásica al universo de Michelangelo Antonioni (Ed. Biblioteca Nueva, 2002), Deesses i tombes. Mites femenins en el cinema de Hollywood (Ed. Proa, 2004), premi Carles Rahola. Amb Xavier Perez ha coescrit Cent anys d’espectacle. Història del cinema (Ed. Graó, 1995) i El temps de l’heroi. Èpica i masculinitat en el cinema de Hollywood (Paidós, 2000).
Ha dirigit projectes de recerca competitius sobre actrius espanyoles durant el franquisme i ha coordinat amb Xavier Pérez les monografies El cuerpo erótico de la actriz. España, Italia y Alemania, 1935-1945 (Cátedra, 2018) i El deseo femenino en el cine español. Arquetipos y actrices, 1939-75 (Cátedra, 2022).
març 2023
La situació actual de les dones a l’Afganistan
Nadia Ghulam, va néixer a Kabul, l'Afganistan, el 1985, on va passar la major part de la seva infància i adolescencia, fins que va abandonar el seu país el 2006.
Durant la seva infantesa va travesar situacions molt complicades i grans adversitats, que va ser capaç de superar gràcies a la seva valentia.
Actualment viu com a refugiada a Catalunya. Treballa com a educadora social i és activista pels drets humans i Drets de dones afganesa. Va fundar l'associació Ponts per la Pau, amb la qual facilita ajuda perquè les nenes i els nens de Kabul puguin tenir una oportunitat a la vida a través de l'ensenyament i l'educació, malgrat la situació del país.
És coautora de diversos llibres com El secret del meu turbant, Contes que em van curar i La primera estrella de la nit.
La sardana a Castellar
Enginyer Industrial, ha realitzat nombrosos seminaris i cursos sobre temes relacionats amb Recursos Humans a Escoles de negocis d’Espanya (IESE, ESADE, INSTITUT d’EMPRESA, EADA, etc) i també en centres de Paris i Frankfurt.
Ha estat Director de RRHH del Banc Sabadell.
Ha col.laborat durant 18 anys amn la UAB i altres Escoles com a profesor de RRHH en cursos de postgrau i màsters.
Ha format part com a mentor del programa de Mentoring d’AEDIPE a Catalunya.
Vida i obra d’un gran naturalista: el prof. Jordi Sabater Pi
Jordi Serrallonga (Barcelona, 1969) és arqueòleg, naturalista i explorador. Professor de Prehistòria, Antropologia i Evolució Humana de la Universitat Oberta de Catalunya i docent en els Màsters de Primatologia (Universitat de Girona) i de Comunicació i Mediambient (Universitat Autònoma de Barcelona). Col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, codirector del Projecte Animals Invisibles i coordinador científic de Pessics de Ciència (Ajuntament de L'Hospitalet).
Premi de recerca de la Sociedad Geográfica Española, és autor de diversos llibres. Per exemple: Dioses con pies de barro (Crítica), África en 10 palabras (Plataforma), i Mite, Vida i Extinció. Animals Invisibles (Nórdica/CapitánSwing). Dirigeix diverses expedicions arqueològiques, primatològiques i etnogràfiques per Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania; alhora que col·labora, com a divulgador científic, en diferents mitjans de comunicació (premsa escrita, televisió i ràdio). Ha comissariat nombroses exposicions i participat en sèries documentals.
Recinte Modernista Hospital de Sant Pau
El recinte Modernista de Sant Pau, construït entre el 1905 i el 1930, fou concebut per Lluís Domènech i Montaner com una ciutat-jardí per als malalts. Després de servir durant un segle com a hospital públic, els seus pavellons rehabilitats llueixen avui amb tota la seva esplendor. A finals del segle XIX l'antic edifici de l'Hospital de la Santa Creu, que hi havia al barri del Raval de Barcelona, quedava petit i obsolet; calia reubicar-lo. El contrapunt va ser…
Per saber-ne més »Leonardo da Vinci: l’home total del Renaixement
Nascut a Barcelona l’any 1958, Jordi González Llàcer és Doctor en Història de l’art per la Universitat de Barcelona.
Exprofessor de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. En els darrers anys també ha estat professor d’Història de l’art de la Barcelona Academy of Art.
Ha publicat nombrosos llibres i articles sobre art i ha comissariat diverses exposicions d’art contemporani català, particularment sobre el modernisme i la pintura dels segles XIX i XX.
A més d’historiador de l’art, és pintor i cantautor.