Auditori Castellar del Vallès

s llicenciada en Filosofia 
És catedràtica de filosofia a l’ensenyament secundari en un institut públic 
Té el Màster en Mediació i resolució de conflictes per la URL 
Ha impartit cursos de formació de professorat a l’educació secundària obligatòria i post-obligatòria de com implementar la mediació en la resolució de conflictes als instituts 
Dirigeix clubs de lectura filosòfica a Terrassa i Castellar del Vallès. 

Nascuda a Barcelona el 9 de juny de 1963, he viscut sempre a Sant Boi de Llobregat.
Vaig estudiar Ciències Químiques (Metal·lúrgia) a la UB, i vaig fer el Doctorat en Ciència de Materials i Enginyeria Metal·lúrgica a la UPC. Vaig començar a fer de professora l'any 1992, a Manresa, i des de 1997 treballo a Terrassa, on actualment soc professora i sotsdirectora de l'ESEIAAT. Actualment soc la Presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia (IEC).
Com a investigadora, m'he dedicat a tres àmbits: 1) Acers inoxidables-Metall dur-Materials Compostos, amb el grup CIEFMA de la UPC; 2) Innovació Docent i Metodologies d'Aprenentatge com a coordinadora de RIMA de l'ICE de la UPC; 3) Gènere i Tecnologia, vinculada a diversos grups i projectes per atreure talent femení cap als estudis d'enginyeria. En aquest darrer àmbit, m'he bolcat amb el projecte de "L'enginy (in)visible", tant a través d’una exposició com de les conferències.

Llicenciada en filosofia i lletres ha treballat 
durant molts anys en premsa escrita i ha publicat tres llibres.
Paral·lelament ha estat sempre investigant 
sobre el món de l’òpera, en particular la italiana i francesa i ha seguit cursos de formació durant més de cinc anys amb el doctor Roger Alier i amb el comunicador Marcel Gorgori. Circumstàncies personals, al viure molt de temps en hospitals, la van fer decidir a convertir aquesta passió en treball i des de fa uns anys es dedica a divulgar-la de forma amena i propera.
Treballa a biblioteques, Centres cívics. Consolats, Fundacions, Aules d'extensió 
Universitària, Ajuntaments i d’altres espais... i ha presentat bastants Maridatges de vi i òpera.   A la seva web: www.pasionporlaopera.com trobareu informació més ampliada.

Artur Ramon (Barcelona, 1967) és historiador de l'art, antiquari i galerista. Deixeble de José Milicua. S'especialitza en gravat, especialment en el món de Piranesi. Del gravat passa al dibuix, on és un expert de reconegut prestigi. Actualment exerceix com a director gerent d'ARTUR RAMON ART; ha internacionalitzat la marca exposant en TEFAF Maastricht, Salon du Dessin a Paris, London ArtWeek i Màster Drawings a Nova York. Ha estat president del Comitè Organitzador del Saló d'Antiquaris de Barcelona i membre del patronat de la Fundació Barcelona des de 1993. Des de 1989 col·labora en diferents revistes i publicacions d'art com Antiquaria, Revista de Catalunya, El Guia, Serra d'Or i el Periòdic l'Art. També ha estat ponent en la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i el Col·legi de Llicenciats de Sevilla. Ha organitzat i ha tingut cura de múltiples exposicions, com “Manolo, essencial: escultura, pintura, dibuix”, en la Fundació Francisco Godia de Barcelona; “Smith reivindicat”, en la Fundació Palau de Caldetes d'Estrac; i “Els Piranesi de Montserrat”, en el Museu de Montserrat. És autor de vuit llibres: Ofici d'Antiquari, Àlbum Manolo Hugué, Els Piranesis de Montserrat, Res és bell sense l’atzar, El Sant Jeroni penitent de Caravaggio a Montserrat, Museu Nacional d’Art de Catalunya: un itinerari, Falses Sirenes Són i Les obres mestres de l’art català. És conferenciant, col·labora habitualment amb els mitjans de comunicació difonent aspectes relacionats amb el món de l'art i dels anticuaris, actualment en Cultura/s de La Vanguardia i en el Suplement de Catalunya Ràdio.

David Bueno és doctor en Biologia, director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st i professor i investigador a la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament a la UB. La seva trajectòria professional i acadèmica, centrada en la genètica del desenvolupament i la neurociència i la seva relació amb el comportament humà, inclosos els processos d'aprenentatge, s'ha desenvolupat principalment a Barcelona. Ha estat també investigador a la Universitat d'Oxford. Imparteix classes de diverses matèries del camp de la genètica, la divulgació científica i la formació del professorat, i participa en diversos Màsters i Postgraus en neuroeducació. Ha publicat seixanta articles científics en revistes especialitzades, i és autor de vint llibres d'assaig i divulgació, entre els quals destaquen, per la temàtica de la conferència que va a realitzar, Neurociència per a educadors (Rosa Sensat, 2017); Trenca-t’hi el cap (Destino, 2019) i L’art de persistir (Ara Libres 2020). També ha publicat més de 600 articles en diaris i revistes i ha estat guardonat amb diversos premis, com el Premi Europeu de Divulgació Científica i el Premio Magisterio, entre altres.

Jenn Díaz (Barcelona, 1988) és escriptora i diputada al Parlament de Catalunya. Ha publicat Belfondo (2011), que ha estat reeditat, revisat i traduït al català per la mateixa autora (2017); El duelo y la fiesta (2012); Mujer sin hijo (2013), una distòpia en què les dones són obligades a tenir fills per poder repoblar el país; Es un decir (2014); Mare i filla (2015), la seva primera novel·la en català, traduïda al castellà per la mateixa autora com a Madre e hija, per la qual va obtenir el premi Continuarà (2016). Ha obtingut el premi Mercè Rodoreda de narracions 2016 pel recull de contes Vida familiar. El seu darrer llibre és Dona i poder. Com i per què feminitzar la política (2020). Mentre exerceix de diputada al Parlament de Catalunya, l'escriptora Jenn Díaz fa una mirada al passat per recollir les reivindicacions i les lluites de les dones per arribar al poder i ens recorda que encara queda molt camí per fer. 

JOAN VIVES (Mataró, 1964) Flautista de bec, professor d’història de la música i divulgador musical.
Com a flautista de bec ha realitzat una important activitat concertística des del 1980. És integrant de diferents grups com "Els Ministrils, quartet de bec”, “Quartet barroc de Sant Simó”, o el “Trio barroc del cafè”... El 1987 esdevé locutor-redactor de Catalunya Música. El mateix any, comença a fer gran quantitat de xerrades, conferències, cursos i seminaris amb regularitat i a escriure sovint articles per a diverses publicacions. També professor d’història de la música a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), adscrita a la UB (1996-2020). Medalla d’honor de l’ordre del “Mèrit Cultural” atorgada pel Ministeri de Cultura de la República de Polònia (2005). "Premi a la Recerca i difusió" dins dels "Premis Cultura de Mataró 2017". “Premis de Radio Associació de Catalunya” amb el “Reconeixement a la trajectòria de més de 30 anys com a divulgador musical” (2018)

Jordi Mas Elias (Castellar del Vallès, 1981) és professor d’economia política internacional als Estudis de Dret i Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya. El 2018 es va doctorar en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacionals per la UAB. Prèviament va estudiar Economia Política d’Europa a la London School of Economics. A nivell docent i investigador ha treballat en temes diversos com integració europea, metodologia de les ciències socials, desenvolupament econòmic, comerç internacional i relacions internacionals. Actualment, la seva recerca se centra en regionalisme i comerç internacional: mira quins són els factors interns de la regió que faciliten la conclusió d’acords internacionals de lliure comerç.

Barcelona, 1940. Llicenciat en Dret i Periodisme. Va començar escrivint a El Correo Catalán, ABC, Destino, Ínsula i Cuadernos para el dialogo. El 1964 va entrar a la secció internacional de La Vanguardia, i des de llavors no ha canviat mai de diari ni de secció. Ha estat corresponsal a Atenes, París i, finalment, Beirut, des d’on ha cobert tots els conflictes de l’Orient Mitjà dels últims cinquanta anys. Ha publicat diversos llibres, com El decano o Un barceloní a Beirut. Ha rebut la Creu de Sant Jordi i la Encomienda de Isabel la Católica, i ha guanyat els premis de periodisme Vázquez Montalbán, Cirilo Rodríguez i l’Ofici de periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Professor Catedràtic de Psicologia Mèdica a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona. La seva línia d’investigació se centra en l’estudi dels aspectes psicològics, estils de vida i factors biològics que expliquen el manteniment de la salut cerebral i mental al llarg de la vida, especialment en l’edat avançada. Per la seva recerca utilitza principalment tècniques d’imatge cerebral com la ressonància magnètica i eines d’estimulació cerebral no invasiva. Ha participat i liderat diversos projectes d’investigació, dirigit 10 tesis doctorals i publicat més de 140 articles en revistes científiques especialitzades. Actualment, és l’Investigador principal del projecte ‘Barcelona Brain Health Initiative’, realitzat des de l’Institut Guttmann, i que fa un seguiment a llarg termini d’una població de més de 5.000 persones, incloent un subestudi específic de la COVID-19. També és investigador principal per la Universitat de Barcelona del projecte Europeu ‘Lifebrain’, que vol entendre com es manté la salut del cervell des de la infància a l’edat avançada.

Màrius Serra (Barcelona, 1963) és escriptor, llicenciat en Filologia Anglesa i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. La seva obra literària, guardonada amb premis com el Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra d’Or, Ramon Llull o Sant Jordi, comprèn novel·les com Mon oncle, Farsa, De com s’escriu una novel·la, Plans de futur o Res no és perfecte a Hawaii, relats com La vida normal, assajos com Verbàlia o D’on trec el temps, novel·la negra amb la sèrie Comas, llibres infantils com Les aventures de la Napeu i llibres tan personals com Quiet, en el qual retrata la vida al costat del seu fill discapacitat, portada al teatre amb el títol Qui ets?. Actualment, és el responsable dels mots encreuats en català de La Vanguardia i el de l'espai L'enigmàrius d'El matí de Catalunya Ràdio.
Més informació a: www.mariusserra.cat

Periodista. Actualment presenta el TN migdia però ha editat i presentat també altres telenotícies, com el TN Vespre i el TN Matí. Ha presentat i dirigit diversos programes especials d’Educació, Salut i Economia sobre la Covid. Ha estat corresponsal de TV3 als Estats Units del 2014 a finals del 2017.
Va iniciar-se als mitjans locals: Ràdio Gràcia, Tele Gràcia, Tele Horta Guinardó, Barcelona televisió. Ha estat redactora i presentadora de programes de debat com Dret a Parlar de TVE o d’entrevistes com Un dia a la Vida de TV3. Productora en programes d’humor com Surti com Surti a TV3.
Bona part de la seva trajectòria ha estat a TV3: La Revista, De Vacances, telenotícies, programes electorals, la Marató o el Paisatge Favorit de Catalunya. També ha dirigit el programa d’estiu de Catalunya Ràdio, Un altre món, on ha fet col.laboracions als matins amb Xavi Freixes,
Professora de periodisme televisiu a la Blanquerna, Universitat Ramon Llull, 2008-2010

Llicenciat en Dret, i Tècnic de Comunicació de l’Ajuntament de Matadepera, col·labora des del 1994 en nombrosos mitjans de comunicació com a comentarista cinematogràfic, entre els quals actualment destaca RAC 1 (“El Basar de les Sorpreses” al Via Lliure).  
Autor de diversos articles de cinema, va ser coautor amb Josep Torrella del llibre Sabadell, Cent anys de cinema (1996), i amb Jordi Tomàs del llibre El cinema amateur a Catalunya (2009), a banda de participar en el Diccionari del Cinema a Catalunya (2006) que va coordinar Joaquim Romaguera.
Va ser comissari de “Sabadell, càmera i acció. Exposició sobre la història del cinema a Sabadell”, organitzada per l’Ajuntament de Sabadell al 2019. En aquest 2021 s’ha publicat el catàleg de l’exposició, de la qual n’ha estat també l’autor. També en aquest any col·labora com articulista a la revista Serra d’Or

Barcelona 1949. Empresonat al 1974 i llicenciat en Història Contemporània al 1980. Historiador i activista social. De jove va participar en el Moviment Obrer Autònom i en el MIL i l’Olla a finals del franquisme.

Autor de més de 500 articles periodístics amb temàtica històrica, social.

Ha fet exposicions d’història: “Les col·lectivitzacions a Catalunya (1936-1939)”,1983, i “El Maquis als països catalans (1939-1963)”, 1984.

També, documentals: Guionista de “El maquis a Catalunya (1939-1963)” en 7 capítols a TVE de Catalunya (1988-1989) i “24 anys de guerrilla llibertària a Catalunya” 2018.

Entre les publicacions de llibres, destaquen: Anarquisme i alliberament nacional (1987 i 2007), Antologia poètica a la memòria de Salvador Puig-Antich (1996), El MIL y la Olla (2014), Quico Sabater i la guerrilla anarquista (2015), Oriol Solé Sugranyes, 40 anys després (2016), Salvador Puig-Antich, 45 anys després (2019) i Josep Lluis Facerias i els seus grups d’acció (2020). En els darrers anys s’ha dedicat a recuperar la memòria de la lluita i la resistència llibertàries, tot participant com a activista en el moviments socials i en alternatives autogestionàries a la societat capitalista.

Llicenciat en Odontologia per l’Université Libre de Bruxelles (Bèlgica), 1995.
Máster de Cirurgia i Implantació bucal. Facultat d’Odontologia, UB.
Professor del màster de Cirurgia bucal i Implantologia bucofacial. Facultat d’Odontologia, UB.
Odontòleg, Cirurgià bucal i coordinador de la Unitat d’Odontologia del Servei Assistencial de Salut de l’UAB.
Cirurgià bucal del Centre Odontològic Ronda (centre Branemark), dirigit pel Dr. Ramon Martinez Corrià,
Lleida.
Odontòleg i Cirurgià bucal de Clusellas Dental, S.L.

Va néixer a Castellar del Vallès el 19 de maig de 1979, però viu a Barcelona des del 2005. És llicenciada en periodisme per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Va començar a la ràdio municipal de Castellar i a ComRàdio, però des del 2001 treballa a Betevé, on actualment dirigeix i presenta el programa d’actualitat barcelonina Bàsics. A la televisió pública de Barcelona, hi ha fet de redactora, editora i conductora dels informatius. També opina sobre Barcelona a El Periódico i ha col·laborat en diferents programes de Catalunya Ràdio i TV3.

Ada Parellada: Granollers, 1967. Semproniana: Barcelona, 1993.
No són les dates de naixement i de defunció. No! Sóc ben viva, i fins i tot una mica vivales. Són les dates de naixement, totes dues. Una, de quan vaig venir al món i l’altra, de quan vaig venir al món de la cuina i la gastronomia.
Des del 1967 fins al 1993 em van batejar, vaig anar a estudi i vaig aprendre a estimar. També vaig anar al cinema, vaig tenir amics i fins i tot sortia a sopar.
Des del 1993 fins avui, no hi ha hagut tant de cinema, menys estudis, sopo al Semproniana, i els meus amics són els llobarros i les botifarres negres. Una altra vida, sí, entre cassoles, plats i cullerots. Una segona vida plena de vida. M’agrada menjar, beure, riure, cuinar i escriure.
Menjar, beure i riure no em costa gens. Cuinar i escriure, de vegades ho faig per obligació, però sempre em fa feliç.
El nostre ofici, un esforç diari i continuat, és un compendi de sabor i gent, converses i productes, aromes i riures, cassoles i petons furtius, i es barreja amb el batec de la vida.

Catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona. Autor d'una extensa obra, entre la qual destaquen les monografies "La cosa jutjada", "La valoració de la prova", "El dubte en el procés penal" i “Intel·ligència Artificial i procés judicial ". Professor visitant en diverses universitats d'Alemanya, Itàlia, França i de la majoria de països d'Amèrica Llatina. Doctor Honoris Causa per cinc d'elles.

Jaume Padrós i Selma és llicenciat en Medicina i Cirurgia (UB), especialista en medicina familiar i comunitària i en medicina del treball. És doctor en Medicina (UAB) i màster en Gerontologia Clínica (UAB).
Des de 2014, és el president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), corporació de la qual també va ser vicepresident (2010-2014) i secretari (1994- 2010). Des de setembre de 2020, també presideix el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC).
Actualment, compagina la presidència del CoMB amb l’exercici mèdic a la sanitat pública com a metge consultor a Mutuam i amb la seva consulta privada. Així mateix, és el responsable de salut laboral del F.C. Barcelona. El 2016 va rebre la Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari i el 2017 la Creu de Sant Jordi. Va ser diputat del Parlament de Catalunya (1988-1995)

Vicenç Lozano és periodista i historiador, especialista en Itàlia i en el Vaticà. Redactor de la secció d’Internacional de TV3 des del 1984. Ha treballat, a més, en d’altres mitjans de comunicació com El 9 Nou, Diari de Barcelona, El País, El Correo Catalán i ha col·laborat amb la RAI (Corresponsal a Espanya del programa Lavori In Corso).
Ha estat enviat especial a Itàlia i al Vaticà de TV3. També ha cobert esdeveniments de gran abast comunicatiu i històric com els macrojudicis a la Màfia (1986) a Itàlia i als Estats Units, la guerra dels Balcans a Sèrbia i Croàcia (1991 – 1995) i a Kosovo el 1999. És coautor del llibre “El món en un minut i mig” (2000), i autor de “Intrigues i poder al Vaticà” (2021), on el periodista repassa 35 anys com a enviat especial a la Santa Seu i recull les claus per entendre el Vaticà, un univers de poder més enllà de la religió, perquè aquest petit estat desperta tants interrogants con nombrosos són els obstacles que tradicionalment ha posat a la transparència
Ha impartit conferències a les Universitats nord-americanes de Colúmbia, Berkeley i UCLA.

Ester Comellas és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1996. Es va doctorar en Traumatologia i Cirurgia ortopèdica l’any 2001.
És especialista en Traumatologia i Cirurgia ortopèdica des del 2003 a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, on exerceix de metge adjunt i cap del servei del mateix hospital des del 2019.
Diplomada en Tècnica Microquirúrgica l’any 2011 al Parc Taulí de Sabadell;
Stage Unit of Emergency Trauma Surgery, a Strasbourg l’any 2005.
Estada formativa en Cirurgia de la Mà -Clínica Kaplan, Barcelona, l’any 2012.
Clinical Observer Pulvertaf Hand Center Derby UK, l’any 2016.
Membre del Grup de Cirurgians de la Mà de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya
Premi Beca Dr. Ferran 2017 al Projecte de recerca “Denervació articular dits de la mà i progressió de l’artrosi”.

Jordi Niñerola és llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i màster en Psicologia de l’Esport i en Aprenentatge Humà. Treballa a la Generalitat de Catalunya. La seva trajectòria laboral s’inicia a la Universitat Autònoma de Barcelona com a investigador i després a la Cooperativa 70 de Caldes de Montbui on fa col·laboracions amb la fundació del FC Barcelona. També ha estat professor de la UOC i de la Universitat de Barcelona.
Viquipedista des de 2006, ha fet al voltant de 17.000 edicions a la Viquipèdia i ha estat promotor dels articles de qualitat de Castellar del Vallès, l’assassinat de RFK, Sistema electoral de Catalunya i sistema electoral dels EUA. Ha col·laborat en diversos viquiprojectes i fou un dels organitzadors de la viquitrobada que es va fer a la biblioteca Antoni Tort al setembre de 2015

Judith Colell va néixer a Barcelona el 1968. Llicenciada en Història de l'Art i Certificate in Film a la Universitat de Nova York.
Ha dirigit els llargmetratges “El domini dels sentits (Col·lectiu), "Dones" (2001), “53 dies d'hivern “(2007), "Elisa K" (2010) -que va guanyar el Premi especial del jurat al Sant Sebastià Film Festival. Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, nominada a 5 premis Gaudí i al Goya al millor guió adaptat. “15 horas” (2021), Premi Signis al Festival de Màlaga. Va rebre el Premi d'Honor del CLAM-Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya de 2021.
El 2004 va fer la seva incursió en el món del teatre, quan va dirigir l'obra Amor matern, un text d'August Strindberg. "Positius" (2008), "Fragments" (2003), "Radiacions" (2012) i "L'últim ball de Carmen Amaya" (2014) són les pel·lícules que ha dirigit per a la televisió. És sòcia fundadora de CIMA (Dones cineastes).
Ha estat vicepresidenta de l'Acadèmia del cinema espanyol. dins l'equip presidit pel productor Enrique González Macho, entre 2011 i 2015. Actualment, és Presidenta de l´Acadèmia de Cinema Català.
És directora del Grau de Comunicació Audiovisual i professora a Blanquerna, Universitat Ramon Llull de Barcelona; i ha estat professora a altres universitats, com la Universitat Pompeu Fabra o la Universitat de Girona.

Núria Salán Ballesteros (Barcelona, 1963) és llicenciada en Química per la UB, doctora en Ciència dels materials i enginyeria metal·lúrgica a la UPC
Ha estat professora de l'Escola de Mines de Manresa, impartint assignatures de Tecnologia de materials. L'any 1997 s'incorpora al Campus de la UPC a Terrassa com a professora del departament de Ciència dels materials i Enginyeria metal·lúrgica; i és sotsdirectora de Promoció institucional i estudiantat de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) des de 2015. És membre de la Societat Catalana de Tecnologia, l’Assemblea General de la qual la va triar com a presidenta l'any 2016, i ha estat reelegida per al càrrec l'any 2018.
Com a investigadora, ha participat en més de 25 projectes de recerca, col·laborant amb empreses o organismes nacionals i internacionals, té dues patents i ha publicat més de 50 articles de recerca en l'àmbit dels acers inoxidables, del metall dur i dels recobriments tècnics. En Innovació Docent, va ser impulsora i Coordinadora Acadèmica del projecte RIMA (Recerca i Innovació de Metodologies d'Aprenentatge), de l'ICE de la UPC, que agrupava col·lectius temàtics vinculats al desenvolupament i implantació de competències genèriques en estudis tècnics, o en metodologies de treball i/o aprenentatge. Ha participat en nombrosos projectes d'innovació docent, dels quals sis han rebut el reconeixement de la UPC (Premi UPC a la Qualitat en Docència Universitària, modalitat "Premi a la Iniciativa Docent"), i en quatre ocasions han estat guardonats amb la Distinció Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya per projectes relacionats aprenentatge amb recursos multimèdia o el projecte Inspire3
També s'ha involucrat activament en la promoció de la dona en les carreres tècniques. L'any 2000 va ser secretària del I Congreso Nacional de las Mujeres y la Ingeniería a Terrassa. També ha col·laborat en totes les edicions del Programa Dona de la UPC per apropar els estudis tecnològics a les estudiants de secundària, i també va impulsar la creació, des del curs 2013-2014, del programa de mentoria M2m per a alumnes d'enginyeria
Al juny de 2011 va ser nomenada Coordinadora Acadèmica del Programa de Gènere de la UPC, des d'on es van impulsar i implementar els successius Plans d'Igualtat d'Oportunitats de la UPC. L'any 2019, va ser impulsora com a Comitè Organitzador del WSCITECH 2019 (Congrés de les Dones, la Ciència i la Tecnologia), que es va celebrar els dies 6 i 7 de març a Terrassa.
L'any 2017 va rebre el Premi "Mujer y Tecnología" de la Fundación Orange, per la seva tasca divulgadora de la tecnologia a la societat, en general, i a les dones i noies, en particular.

Jordi Serrallonga (Barcelona, 1969). Arqueòleg, naturalista i explorador nascut a la jungla d'asfalt. En poques paraules: un primat nòmada domesticat per la cultura. Professor col·laborador de Prehistòria, Antropologia i Evolució Humana de la UOC, també imparteix docència al Màster de Primatologia (UdG) i al de Periodisme de Viatges (UAB). Premi d’Investigació de la Sociedad Geográfica Española, alterna l’aula universitària amb el barret fedora; i és que el treball de camp el duu a vagabundejar entre fòssils, animals i ètnies de selves, sabanes, oceans, deserts o muntanyes d’Àfrica, Amèrica, Oceania i Àsia.
Alguns dels seus llibres, com a divulgador científic, són Los Guardianes del Lago (2001), Regreso a Galápagos (2010), África en 10 palabras (2011), Dioses con pies de barro (2020) i Mite, Vida i Extinció. Animals Invisibles (2021); però, a més, escriu i participa en diversos mitjans de comunicació.
Col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona segueix observant el planeta amb la mateixa curiositat que els naturalistes que han inspirat i impulsen la seva vida a l’encalç del coneixement.

Eduard Sanjuán (1956)  és llicenciat en Ciències de la Informació. És periodista especialitzat en assumptes internacionals. Entre 1976 i 1983, a més a més de col·laborar en diverses publicacions, va formar part de l'equip de redacció de Mundo Diario  i posteriorment de l'equip del Diario de Barcelona. Ingressà als Serveis Informatius de TV3 el 1983 i, des d'allà, cobreix els esdeveniments informatius més importants de finals de segle i les crisis posteriors a l'11 de setembre: les guerres de l'Amèrica Central, l'atac a Líbia, la retirada soviètica de l'Afganistan, la caiguda del mur de Berlín, la Guerra del Golf, la fi de l'era Marcos a les Filipines, el final de l'apartheid a Sudàfrica, la Guerra dels Balcans, el fenomen Zapatista a Mèxic, la caiguda dels talibans a l'Afganistan, entre molts altres successos. Ha estat director del programa “30 minuts” de TV3. És autor del llibre Detrás de la cámara (2002), en què reflexiona sobre l'experiència vital i professional que suposa ser enviat especial. També és coautor dels llibres Las huelgas contra Franco. 1939-1957 (1978) i El món en un minut i mig (1999).

Pau Fuster ha estudiat música a l’Institut Llongueras i al Taller de Músics de Barcelona. Després va cursar estudis de Televisió a l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV), de Cinema al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC) i de Regidoria d’Espectacles al Taller de Tecnologies de l’Espectacle (TTE). Actualment, treballa com a regidor d’Òpera al Gran Teatre del Liceu.
Gran aficionat al jazz, ha dirigit i presentat el programa de ràdio Ganes de Jazz a l’emissora RSK a Barcelona. Ha fet conferències sobre temàtiques del jazz a l’Ateneu Barcelonès: Say it Loud (Cicle de música negra de Barcelona), Sonaswing, Miravins; al Festival de Jazz Antic de Sitges, a l’Ateneu Igualadí, al Festival Vijazz, entre d’altres. Realitza regularment cursos i conferències sobre temàtiques de jazz a diferents Centres Cívics de Barcelona i l’Àrea Metropolitana.

Llicenciada en Biologia (UAB, 2001) i Doctora en Ciències Ambientals (UAB, 2010). Tècnica de la Fundació Rivus, fundació adscrita al Consorci Besòs-Tordera que impulsa activitats relacionades amb la gestió i promoció de l’àmbit de la recerca, la conservació i l’educació ambiental entorn dels sistemes fluvials. Investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), principalment en el monitoratge d'indicadors biològics i hidromorfològics en conques fluvials mediterrànies, espais naturals protegits, canvi global i biodiversitat. Membre dels grups de recerca Geografia Aplicada i Geografia Econòmica del Departament de Geografia de la UAB. Responsable de l’Observatori Rivus, projecte de seguiment d'indicadors socioecològics en conques fluvials mediterrànies, amb àmbit d’actuació a les conques del Besòs i de la Tordera. Professora del màster Estudis Interdisciplinaris en Sostenibilitat Ambiental, Econòmica i Social (ICTA-UAB), entre altres activitats docents, de comunicació i divulgació ambiental.

Va néixer a Castellar del Vallès fa 58 anys. És llicenciat en Dret per la UAB i diplomat en Funció Gerencial per ESADE. Ha exercit d’advocat, col·legiat des del 1986, durant diferents etapes. Va ser alcalde de Castellar (1992-2004) i vicepresident del Consell Comarcal del Vallès Occidental (1996-2003). Va ser el responsable territorial i municipal de CDC i CiU des de l’any 2000 fins al 2015. Va ser diputat al Parlament de Catalunya (2003-2018). Va exercir de vicepresident del Parlament (2008-2017), responsable de pressupost, transparència i recursos humans. Va ser president del Grup parlamentari de JuntsxSi (2017-2018). Ha estat ponent de 30 lleis, entre altres d’Organització territorial de Catalunya, de Transparència, de l’Oficina antifrau, del Referèndum del primer d’octubre i de Transitorietat jurídica. Ha estat condemnat pel TSJC a 20 mesos d’inhabilitació i multa de 30.000€, pendent de recurs al TS. Actualment és el coordinador de l’àrea de continguts de jurídica i de formació a l’Associació Catalana de Municipis, i dirigeix la Fundació Transparència i Bon Govern.

Montserrat Vilà i Santasuana és llicenciada en Filosofia i Lletres (Psicologia) i en Filologia Catalana; i doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professora titular d’universitat i imparteix docència a les facultats de Traducció i Interpretació i a Ciències de l’Educació de la UAB. S’ha especialitzat en la formació del professorat i imparteix cursos d’oratòria a col·lectius diversos. Participa en projectes de recerca (Grup GRELL) i és autora o coautora de múltiples publicacions, entre les quals destaquem: Didàctica de la llengua oral formal/El discurs oral formal (2002-2005); Entendre(‘s) a classe. Estratègies comunicatives dels docents ben valorats (2007); 10 idees clau: ensenyar la competència oral a classe. (2014); Pensar abans de parlar: l’oralitat reflexiva (2016); Cap a l’aprenentatge competencial de llengües addicionals (2017); Els secrets de parlar en públic (2016-2018); L’oratòria a l’abast de tothom(2020).

Alpinista, conferenciant i guia d’Alta Muntanya.
Nascut a Barcelona el 18 d'octubre de 1970. Va estudiar Enginyeria Industrial a la UPC fins al 4rt curs i s'ha format com a fotògraf i operador de càmera. També és Tècnic Esportiu Superior en Alta Muntanya i guia internacional d'alta muntanya UIAGM.
És el primer català i quart espanyol a escalar els 14 vuitmils del planeta.
Ha treballat durant tretze anys en el programa de TVE2 “Al filo de lo imposible" com a càmera. Ha col·laborat també en programes de circuit català de TVE i a TVC.
El 2008, 2011 i 2018 va guanyar el premi de periodisme de muntanya atorgat pel Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Torelló. Ha col·laborat en el programa de Ràdio UltraEsports de RAC1.
Ha guanyat dues vegades el Piolet d'Or, màxim guardó atorgat per la FEDME, els anys 1995 i 2008.

Rafel Uyà
És realitzador audiovisual freelance, operador de càmera i professor associat a la Facultat de Comunicació de la UAB.
Ha col·laborat com a càmera freelance en informatius i sèries documentals a TV3 i RTVE; i ha realitzat diversos documentals, vídeos institucionals i videoclips.

Josep Alavedra i Bosch
Historiador i investigador. Vinculat al món de la història local, dels centres d’estudi i de l’associacionisme cultural del Vallès en diferents projectes sabadellencs i comarcals.
Col·laborador a diferents mitjans escrits i radiofònics.
Coordinador de l’inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès.
Membre de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell.

Ramon Casamada
Ramon Casamada és un pagès de Can Casamada de Castellar del Vallès.
Junt amb els seus germans Joan i Jordi és un dels més prestigiats
productors de mongeta del ganxet del Vallès.

Albert Cornet Calveras va néixer a Gironella (Barcelona) el 27 d’abril de 1955. Doctor en Física per la UB el 1982. Docteur d’état des-sciences per la Université Paul Sabatier de Toulouse l’any 1983. Catedràtic d’Electrònica des de l’any 1989. Especialitzat en tècniques de caracterització estructural de materials per a dispositius electrònics i optoelectrònics, Actualment, és Director del Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica i Investigador responsable del MIND, grup d’excel·lència en recerca de la Generalitat de Catalunya. Té prop de 200 articles publicats en revistes internacionals de reconegut prestigi, ha participat com a ponent en més de 250 Congressos internacionals i nacionals, havent dirigit 8 tesis doctorals. Ha impartit seminaris, ha participat en taules rodones i ha organitzat nombroses activitats i tallers sobre innovació i millora docent. També realitza activitats de divulgació, tant a estudiants de secundària com en xerrades a col·lectius d’aules universitàries de la gent gran.

Josep Nuet i Badia (1946) és botànic amateur, cartògraf, fotògraf i dissenyador gràfic, actualment jubilat.
A més, s’ha dedicat a l’excursionisme i a la pràctica i la promoció de l’excursionisme científic en el si del Centre Excursionista de Catalunya, entitat en la qual ha dirigit la revista Muntanya (1989-2003).També ha conreat la recerca botànica sobre la flora i la vegetació de Montserrat, el Montseny i els Pirineus. Cofundador de Miconia, revista botànica catalana independent, ha publicat nombroses obres de recerca i divulgació.
Va publicar la Flora de Montserrat (1991-1993), amb la col·laboració de Josep M. Panareda, en tres volums (Premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans, 1992 i Premi Crítica Serra d’Or 1994). Té més de dues-centes publicacions sobre botànica i excursionisme; les darreres de les quals són Plantes alpines dels Pirineus (2008), la guia La vall de Ribes a peu de poble en poble, amb Àngels Morell (2009) i l'Atles d'orquídies de Catalunya (2011).

Jordi Camins va néixer i viu a Igualada. Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, és Màster Tècnic per l'Institut d'Estudis Superiors Econòmics i d'Assegurances (INESE), professionalment s’ha dedicat en el passat a l’administració d'empreses; i, des de fa molts anys, a la Glaciologia (la ciència que estudia el gel), a la formació didàctica i a la divulgació dels efectes que el canvi climàtic causa a tot el planeta. Com a observador glaciòleg, entre els anys 1982 i 1985, va inventariar i catalogar la totalitat de les glaceres dels Pirineus, fent-ne fins avui el seguiment constant de la seva evolució. Amb motiu d’aquests treballs i de la tasca divulgadora, ha estat guardonat amb el Premi de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
És membre del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC). En l’àmbit internacional col·labora amb universitats i webs educatives europees. Ha participat en expedicions a geleres i muntanyes de tot el planeta: en campanyes d’observació i seguiment de les glaceres als Alps, Andes, Himàlaia, Patagònia, Antàrtida, Àrtic i Kilimanjaro.
És autor de nombrosos articles, llibres i altres publicacions, entre les quals cal destacar: El Canvi Climàtic a les Glaceres dels Pirineus; La Glacera d'Aneto, efectes del canvi climàtic en imatges; Los 100 últimos glaciares del sur de Europa; Glaceres 2016 – Pirineus – Alps – Antàrtida i Patagònia; Pirineos. Glaciares desde el aire; Glaciares 2021 – Pirineos. Tots ells han estat editats amb la intenció de divulgar de manera senzilla el fenomen de les glaceres i la seva evolució a tota la ciutadania, tot utilitzant la fotografia comparativa com a eina didàctica.

Joan Vives (Mataró, 1964). Flautista de bec, professor d’història de la música i divulgador musical. Com a flautista de bec ha realitzat una important activitat concertística des del 1980. És integrant de diferents grups com "Els Ministrils, quartet de bec”, “Quartet barroc de Sant Simó” o el “Trio barroc del cafè”... El 1987 esdevé locutor-redactor de Catalunya Música fins avui. El mateix any, comença a fer gran quantitat de xerrades, conferències, cursos i seminaris amb regularitat i a escriure sovint articles per a diverses publicacions. També és professor d’història de la música a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), adscrita a la UB (1996-2020). Medalla d’honor de l’ordre del “Mèrit Cultural”, atorgada pel Ministeri de Cultura de la República de Polònia (2005). "Premi a la Recerca i difusió", dins dels "Premis Cultura de Mataró 2017". “Premis de Ràdio Associació de Catalunya”, amb el “Reconeixement a la trajectòria de més de 30 anys com a divulgador musical” (2018).

Anna Boza és Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (1987-1992) i exerceix a l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona des de novembre de 1992.
El 1999 funda Boza Advocats a Barcelona i del 1998 al 2020 és donada d’alta al torn d’ofici de Penal General a la ciutat de Barcelona.
Professora de dret Esportiu a l’INEFC, entre el 203 i el 2004, i de Dret Successori el 2016 a la Facultat de Teologia de la UB.
Des del 2018 és professora associada a la UB en els Màsters de l’Advocacia i de Criminologia, en l’assignatura de Violència de Gènere.
Anna Boza té nombrosos articles publicats i participa en tertúlies, en l’àmbit de l’anàlisi jurídica, en diferents programes de la Ràdio i la Televisió estatals i autonòmiques.

Jessica Neuquelman (Dunkerque, 1983). Ella mateixa es defineix com “Soc una francesa del nord que vaig deixar les gèlides terres nadiues per satisfer la meva curiositat lingüística en contrades catalanes”. Llicenciada en Filologia Hispànica, va descobrir el català gràcies als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística de Sabadell i a la sèrie Ventdelplà.

David Vila i Ros (Sabadell, 1977). És un escriptor, professor i dinamitzador lingüístic convençut que les paraules poden canviar el món. Ha estat membre de diverses entitats de foment del català i actualment és membre de la Fundació Bosch i Cardellach i representant de l’entitat a la Comissió Permanent per la Llengua a Sabadell.

- JOAN ARÚS, VERSOS, CAMINS I PAISATGE (2007) Audiovisual sobre la figura del destacat poeta castellarenc Joan Arús i Colomer, Mestre en Gai Saber, en el 25è aniversari de la seva mort. La producció presenta la seva biografia i s'hi reciten alguns dels seus poemes, especialment aquells referits al paisatge, l'entorn del seu Vallès natal i, concretament, de Sant Llorenç del Munt. - VINYES, BARRAQUES I BARRAQUERS (2012) Filmada els anys 2011 i 2012, com…

Terrassa (1954). Professor Titular de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. És doctor en Ciències Econòmiques, membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària del Govern de la Generalitat de Catalunya. Ha fet estades de recerca a la Universitat de Cambridge, a la Cornell University (NY) i al Queen Mary College de Londres. Ha estat professor convidat a la Stanford University. Ha investigat en temes de sociologia de la religió, de sociologia de la comunicació i de sociologia de les identitats. És professor d’Epistemologia de les Ciències Socials. Ha escrit una quinzena de llibres, un centenar d’articles especialitzats, quatre mil articles a la premsa i ha participat en uns 1.700 actes públics, en bona part conferències de divulgació sociològica. El seu darrer llibre és El temps i el poder (2016).

David Fernàndez (Vila de Gràcia, 1974) és periodista i activista social. Des de 2004 treballa a Coop57, cooperativa pionera en finances ètiques i alternatives. Implicat en la Directa, projecte informatiu al servei dels moviments socials,
és autor de Cròniques del 6 i altres detalls de la claveguera policial (Virus, 2008), Foc a la barraca (Lo Diable Gros, 2011) o August Gil Matamala: al principi de tot hi ha la guerra (Sembra, 2017).
Ha coordinat Llums i Taquígrafs. Atles de la Corrupció als Països Catalans (Pol·len, 2016) i L'Ovidi se'n va a la Beckett (Sembra/Propaganda, 2021).
Va ser diputat al Parlament de Catalunya a la XI legislatura (2012-2015) per la CUP-Alternativa d'Esquerres i, entre 2016 i 2020, va dinamitzar, amb Xavier Antich, la secció 'El Racó de Pensar' d'El Matí de Catalunya Ràdio de Mònica Terribas.
Actualment, és membre del Comitè de Coordinació del Projecte Lliures (de desigualtats, de pobresa, d’exclusió), impulsat des de novembre de 2016 per Òmnium Cultural, ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) i Coop57.
És membre de l'Amical de Mauthausen i la lectura, als anys noranta, del llibre Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig, li va canviar present i futur.

Manel Alías Tort, nascut a Berga el 1977.
Llicenciat en Comunicació Àudiovisual per la UAB (1999) i Postgrau en videoperiodisme ENG per la UPF (2008).
Del 2001 al 2005 va formar part del primer equip de l'INFOK, l'informatiu infantil i juvenil de Televisió de Catalunya, on hi va fer de redactor, presentador i editor de l'espai diari.
A partir del 2005, s'incorpora a la redacció d'informatius de TV3.
Des del 2015 i fins al 2021 ha estat el corresponsal de TV3 i de Catalunya Ràdio a Rússia. 
En la seva trajectòria a TV3 ha participat en diversos programes i ha estat autor de tres 30 Minuts.
Acaba de publicar el llibre Rússia, l'escenari més gran del món (Ara Llibres, 2021).

Estudis: Oriol Martorell (Grau Elemental de Dansa), Institut del Teatre (Grau Mig de Dansa), Centro de Danza Víctor Ullate (dansa clàssica), Central School of Ballet (Londres) (obtenció: BA (Hons) Degree in Professional Dance and Performance), Grau en Estudis Anglesos (UNED). Actualment, estudia el Màster de Formació del Professorat (UNED).
Carrera de ballarina: Teatrul de Balet Sibiu (Romania), del 2014 al 2020. Ballarina (demi solista), professora de ballet a l’escola associada a la companyia i repetidora d’assajos. Papers destacats: 4 petits cignes (Llac dels Cignes), princesa hongaresa (Llac dels Cignes), amigues d’Aurora (La Bella Dorment), Dansa dels Mirlitons (El Trencanous), Dansa Espanyola (El Trencanous), Solveig (Peer Gynt), solista en creacions neoclàssiques i contemporànies de diversos coreògrafs.
Altres actuacions: Jurat en diferents competicions de dansa a Romania (2014-2020).

Antoni Bassas (Barcelona, 1961) és periodista, actualment al diari Ara.
La seva carrera profesional abasta més de 40 anys de ràdio, televisió, premsa escrita, informació general, internacional, esportiva i entreteniment.
Premi Nacional de Periodisme (2001), Premi Nacional de Comunicació (2005), Premi Ondas (1997), Premi Josep Pla (2018), …

Artur Ramon Navarro (Barcelona, ​​1967) combina el seu ofici d'antiquari amb la divulgació com a historiador de l'art. Quarta generació d'una dinastia de coneguts antiquaris. Format en Història de l'Art, ha viatjat per Itàlia i ha estudiat a París i Londres.
És conferenciant i analista d'art habitual als mitjans de comunicació. Col·labora amb Josep Cuní a SER Catalunya.
És autor de nou llibres: Ofici d'Antiquari, Àlbum Manolo Hugué, Els Piranesi de Montserrat, Nada es bello sin el azar, El Sant Jerònim penitent de Caravaggio a Montserrat, Museu Nacional d'Art de Catalunya: un itinerari; Ojo crítico y memoria visual: Escritos reunidos de José Milicua, Falsas sirenas son, Les obres mestres de l’art català: el museu imaginari d’Artur Ramon i Art Trobat, on reflexiona sobre l’art amb una original mirada contemporània.
És acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 2020.

Nascut a Castellar del Vallès el 1979, Aitor Basterrextea Pujol és Enginyer en Automática i Electrónica Industrial i MBA per la Universitat de Deusto.
Ha desenvolupat una àmplia carrera professional en el món de la fabricació d’envasos de vidre.
Del 2010 al 2016 va ocupar el càrrec de Director de Producció de la fàbrica de Milà (Itàlia) i, des del 2016, és el Director de Producció de la fàbrica de Castellar del Vallès, propietat del Grup Vidrala.

Nascut a Castellar, 1952. Metge, escriptor i activista. Treballa a la Clínica Santa Fe de Sabadell (1973-1975), al Nen Jesús (1975-1997) i, finalment, al Parc Taulí com a Cap de Servei de Cirurgia Pediàtrica (1997-1999).
Representant de Cranial Technologies Inc. (AZ, USA) a l’EEE i Turquia (1998-2022). Director d’European Craniofacial Medical Center (2017-2022). Actualment, exerceix a Espanya, França, Portugal i Itàlia; i dirigeix Cal Metge (1992-2022).
Fundador (1980) i president de l’Arxiu d’Història de Castellar (1982-1995), dirigeix la revista Plaça Vella. Regidor de Sanitat i Serveis Socials (1987-1991). President de l’Associació cultural Cal Meima (2009-2022), edita el primer volum de Castellar en Imatges (2010).
President de Plataforma Tren Castellar Centre (2009-2011), arxiver de la parròquia de Sant Esteve (2013-2017), promotor de la recuperació de l’Escola Pia de Castellar (2013-2022). Autor de: El reial cadastre de Castellar del Vallès, 1716 (1985); Manual de noves i versemblants metamorfosis (1985); La Barqueta (Columna, 1996); Ja són aquí (Viena editors, 1997); Catalàndia (5 volums, 1997-2007); Teoria del cos (2003).
Coautor de Bases diagnósticas, terapéuticas y posturales del funcionalismo craneofacial (2006).
Articles d’opinió i d’història publicats al setmanari parroquial Forja i a la revista Vallesos.

Nascuda a Mollet del Vallès, és metgessa, escriptora i política.
Molt activa en moviments socials des de jove, destaca la seva defensa d’espais naturals com Gallecs o la conca del Besòs.
Ha estat 16 anys alcaldessa de la seva ciutat natal, diputada al Parlament de Catalunya i consellera de la Generalitat (2003-2010) (primer d’Interior i després de Justícia).
Ha exercit la medicina primer a l’Hospital Clínic i a l’Hospital de Palamós, on torna a treballar des que no té responsabilitats institucionals
És Acadèmica numerària de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i ha escrit diversos assaigs polítics. Amb la vindicació del moviment rabassaire va guanyar el premi Carles Rahola d’assaig, el més prestigiós de Catalunya.

Nascuda a Terrassa i formada al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, va estudiar a l'Escola Internacional de Cant Coral de Namur (Bèlgica) amb el director de cor i orquestra Pierre Cao. També ha participat en diferents cursos impartits per M. Cabero, E. Ribó i L. Héltay. Paral·lelament ha realitzat estudis de cant amb M. Dolors Aldea.
Actualment, col·labora amb el Coro de la Comunidad de Madrid, com a primera directora convidada.
Des de la temporada 2012-13 dirigeix el grup vocal professional Barcelona Ars Nova, dins el projecte de les Misses Polifòniques que es fa a les esglésies dels Sants Just i Pastor i del Reial Monestir de Pedralbes de Barcelona. Aquesta iniciativa vol recuperar la polifonia dins la litúrgia.
Del 1993 al 2019 ha estat la directora del Cor Madrigal de Barcelona.
Va dirigir per primer cop el Coro Nacional de España la temporada 2004-2005, dins del cicle “Carta Blanca a Hans Werner Henze”; i, des del setembre de 2005 fins al juny de 2010, en va ser la seva directora titular. Amb ells va realitzar gires per tot Espanya, a més de per Alemanya, Romania, Àustria i els Estats Units. Va impulsar la creació del Ciclo Coral del Coro Nacional de España a l'Auditorio Nacional de Música de Madrid.
Ha col·laborat en nombroses ocasions amb el Gran Teatre del Liceu de Barcelona com a assistent del Cor, així com en la preparació de cors i solistes infantils. Ha participat en les produccions de les òperes infantils Brundibár i Eco, en col·laboració amb l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. Durant els anys 1998-2005 va preparar els cors infantils col·laboradors de les temporades simfòniques de l'OBC.
En l'àmbit docent, ha estat professora de Direcció Coral a l'Escola Superior de Música de Catalunya (2002-2005). També ha impartit cursos per a la FCEC, així com en diferents ciutats de l’Estat.
També ha estat directora titular de la Capella de Música de Santa Maria del Mar i fins al desembre de 2005 va dirigir el Coro de la Orquesta Ciudad de Granada, del qual n'és fundadora. També ha estat directora convidada i ha col·laborat amb l'Orquestra de Cambra Nacional d'Andorra, l'Orquestra Barroca Catalana, l'Ensemble Residencias, el conjunt BCN216, l'orquestra Terrassa 48, l'orquestra Vespres d'Arnadí i el Coro de la RTVE.
Cal destacar el seu interès pel diàleg entre la música i altres disciplines artístiques, la qual cosa l'ha dut a col·laborar amb artistes com Perejaume o les companyies de dansa IT Dansa i Santamaría.
El 2014 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria en el cant coral i el seu interès en la difusió de la música contemporània.

Llicenciat en Filologia Hispànica. Professor de llengua i literatura. Escriptor.
Membre del Col·lectiu Pere Quart. Col.laborador a la premsa escrita i a la ràdio.
Autor d’una trentena de llibres per a totes les edats i dels assajos L'obra poètica de Pere Quart (1980) i Caos a les aules (2012).
Ha obtingut, entre altres, els premis següents:
Premi Gran Angular de novel.la juvenil 1992, per Doble joc. Premi Octubre de novel.la 1993, per L’última primavera. Premi Sant Joan-Caixa Sabadell 1998 de narrativa, per Al mig del camí.
Premi Gran Angular de novel.la juvenil 2005, per Jo, el desconegut (amb versió cinematogràfica dirigida per Joan Mallarach i protagonitzada per Fernando Guillén).

Nascut a Barcelona el 1948
Llicenciat en Ciències de la Informació i llicenciat en Ciències Econòmiques (Sociologia) i doctor en Periodisme.
Ha treballat en diversos mitjans de comunicació, tant a la premsa escrita com a l’audiovisual. Va formar part de l’equip fundacional de TV3, on hi va dirigir i presentar diversos programes.
En el camp universitari, va impartir docència a la UAB i posteriorment va ser professor titular a la UPF. Les seves principals línies de recerca han estat la integració de redaccions i l’ètica periodística.
Va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. En els darrers anys de la seva carrera professional va ser vicepresident del Consell Audiovisual de Catalunya, per nomenament del Parlament. Encara ara forma part del Consell de la Informació de Catalunya.
És autor de diversos llibres, el més recent dels quals és Com TV3 no hi ha(via) res.

Lluís Prat Viñas es doctor en enginyeria de telecomunicació i catedràtic jubilat del Departament d'Enginyeria Electrònica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Ha desenvolupat la seva recerca en l'àrea de les cèl·lules solars fotovoltaiques i en la dels dispositius microelectrònics.
Ha estat professor de la UPC durant més de quaranta anys i ha exercit diversos càrrecs directius a la universitat, l'últim dels quals fou la responsabilitat de les Aules d'Extensió Universitària de la UPC. També va ser co-fundador de l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran de Santa Coloma de Gramenet el 2003.
Abans de la pandèmia va impartir diverses conferències a aules d’extensió universitària, com “Del telègraf al mòbil”, “El làser i les seves aplicacions”, “Del àbac al supercomputador”, “ Breu història de la informàtica”, “L’Electrònica. Crònica d’una revolució tecnològica”.

Anna Ballbona és escriptora i periodista. Ha publicat les novel·les No soc aquí (Premi Llibres Anagrama 2020) i Joyce i les gallines (Anagrama, 2016). Les dues s’han traduït al castellà, i de la primera acaba de sortir la traducció al grec, i de la segona, a l’alemany. A l’octubre l’han convidat a participar a la Fira del Llibre de Frankfurt.
Elles competeixen (Ara Llibres, 2022) és el seu primer llibre de no ficció. A través del testimoni d’esportistes i professionals de l’esport de totes les edats i disciplines diverses, amb un relat que trena memòria, experiència i reflexió, Ballbona ha construït un documental literari que transcendeix l’esport i s’acosta als debats i canvis de la societat i de l’època. També és autora dels poemaris La mare que et renyava era un robot (Premi Amadeu Oller 2008) i Conill de gàbia (2012). Col·labora amb el programa de literatura de Catalunya Ràdio Ciutat Maragda i escriu a El Quadern del diari El País i a les revistes El Temps i Revista de Catalunya. Dirigeix i presenta el podcast literari Domini màgic.

En Bruno Pérez Juncà té més de 25 anys d’experiència com a Pèrit informàtic forense i en ciberseguretat. En l’àmbit judicial forense la seva activitat està sempre relacionada amb informes pericials informàtics, anàlisis d’equips informàtics, assistència tècnica a lletrats, contraperitatges i impugnacions, …
Disposa d’acreditacions i certificacions en diferents organismes estatals i internacionals en ciberseguretat i tot el que s’hi relaciona. És formador dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, d’empreses i col.lectius especialitzats. Participant habitual en tertúlies (ràdio i televisió), xerrades, ponències i congressos, així com a formador nacional i internacional. És un excel.lent divulgador en ciberseguretat i privacitat.

És llicenciada en Física i investigadora en el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, membre de WILPF Espanya. Ha estat directora de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), vicepresidenta de Justícia i Pau i presidenta de la Federació Catalana d’ONG per la Pau. Experta en Economia de defensa, comerç d’armes, pressupostos de defensa, indústria militar, etc. Col·labora en nombroses recerques i publicacions sobre el tema.

Actualment soc “classe passiva”; o sigui, jubilat. He estat, durant 37 anys, professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. M’he dedicat (i de fet m’hi continuo dedicant) a l’estudi de la literatura catalana contemporània i especialment de la poesia. M’he especialitzat, sobretot, en la poesia noucentista i en la literatura de l’exili, amb atenció especial a la figura de Josep Carner. He publicat diversos llibres sobre el tema (per exemple Josep Carner i els orígens del Noucentisme, 1992) i nombrosos articles en revistes especialitzades. Pel que fa a l’exili, m’he preocupat sobretot per l’obra d’Agustí Bartra i Pere Calders. També he tingut un especial interès pels temes relacionats amb l’ensenyament de la literatura catalana. És per això que formo part del Col·lectiu Pere Quart, especialment preocupat per aquestes qüestions.

Advocat i historiador per les Universitats Autònoma de Barcelona i Universitat de Barcelona, especialista en dret civil, propietat intel·lectual i industrial, Patrimoni cultural i drets humans.
Membre de la Comissió de la Dignitat per la recuperació dels Papers de Salamanca. Redactor i promotor de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.
Membre de la Comissió de llengua del Consell de l’Advocacia Catalana, de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics. Premi d’Acció Cívica de la Fundació Lluis Carulla 2006. Creu de Sant Jordi 2018.

Carme Colomina Saló és periodista al diari ARA i investigadora sènior especialitzada en Unió Europea, desinformació i política global del CIDOB (Centre d’Afers Internacionals de Barcelona).

També és professora associada del Col·legi d'Europa a Bruges, Bèlgica, on imparteix un curs sobre la gestió de la comunicació a la Unió Europea al màster de Relacions Internacionals i Diplomàcia; i professora al màster de Periodisme Internacional de la Universitat Blanquerna-Ramon Llull.
Va ser corresponsal a Brussel·les per Catalunya Ràdio i, cap d’Internacional al diari ARA. Com a enviada especial, ha cobert cimeres internacionals i conflictes polítics a una vintena de països.

Laura Farré Rozada és pianista, matemàtica i investigadora.
Ha estat entre els 11 músics seleccionats per al programa de música NEXT amb el Birmingham Contemporary Music Group. Ha completat el seu Mestratge en Música en el Royal College of Music de Londres. Graduada amb distinció pels seus estudis de llicenciatura i mestratge en piano amb Jean-François Dichamp en l’ESMUC. Llicenciada en Matemàtiques per la UPC.
Ha publicat el seu primer àlbum en solitari, The French Reverie. Ha actuat com a solista a Espanya, Bulgària i el Regne Unit.
Com a investigadora, ha escrit assajos sobre música, matemàtiques i el repertori per a piano del segle XX.

En Toni Arbonès dirigeix i presenta, des de fa més de 25 anys, Els viatgers de la Gran Anaconda, a Catalunya Ràdio.
Redactor d'Internacional al departament d'Informatius, ha viatjat arreu del món com a reporter i enviat especial fent cobertures informatives de guerres, crisis humanitàries, processos electorals, etc.
Ha dirigit els documentals de televisió "Les darreres valls tibetanes de l'Himàlaia, Shang-shung a l'Índia" (2009), "Antics regnes del Tibet, l'enigma de Shang-shung" (2007), "Mongòlia, el tresor de les estepes" (2004). 
Ha publicat, "K2, massa alt per als nostres somnis"; "Històries d'una guerra invisible, cròniques d'un reporter al Pakistan i l'Afganistan" i “Els viatgers de la Gran Anaconda, 25 anys”.

L’ Albert Morral Quintana és astrofísic.
Va estudiar la carrera de física a la Universitat de Barcelona i actualment treballa a l’Agrupació Astronòmica de Sabadell fent divulgació de l’astronomia.
Fa sessions per a escoles i per a grups: xerrades, conferències, campus d’astronomia per a joves i tot tipus d’activitats relacionades amb l’estudi de l’Univers.

Historiador i divulgador musical, ha fet conferències per a la gran majoria d'Aules d'Extensió Universitària de tot Catalunya, imparteix cursos sobre òpera a l'Ateneu Barcelonès i actualment també als centres universitaris: IQS, IESE i ESADE.
Des de l'abril de 2015 treballa al Gran Teatre del Liceu.
Des de ben jove la seva passió per l'òpera i per la música clàssica l'ha portat a fer de crític musical per als grans teatres d'òpera del món: el Covent Garden de Londres, el Festival de Salzburg, l'Òpera de Montecarlo o la Scala de Milà.
Col·labora en diferents mitjans fent articles de divulgació musical sobre l'òpera. A la Ràdio té un espai a Onda Cero: “L'òpera a la radio”; i a Ràdio Estel amb “La llotja del Liceu”.

Pintora, escultora i il·lustradora. Cultiva també la creació com a autora de l’escenografia i el vestuari teatral.
Fa cinquanta anys que exposa arreu de Catalunya i diferents llocs d’Europa, una obra expressionista-mediterrània-matèrica, que neix de les entranyes. Presenta monogràfics de l’entorn humà i cultural que sent més proper, dins del seu país, Catalunya; i treballa tan lliure com n’és capaç, fet que la connecta amb les seves arrels culturals i familiars.
La docència de cinc dècades (escoles, instituts, centres d’art infantils i adults, direcció d’escoles d’art, Aules de la gent gran, Universitat de Barcelona, Catalunya ràdio, TV3) l’engresca a encomanar la passió per l’Art, que entén com un desvetllament, un enorme benefici i una necessitat, per a construir una societat més evolucionada i feliç.

Antoni Corominas és Director de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC-Fundació Althaia.
Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Especialista en Psiquiatria. Expert en Cooperació Internacional per al Desenvolupament. Ha compaginat l’activitat assistencial, la gestió (Cap del Servei de Salut Mental i Addiccions de la Fundació Sanitària Mollet de 2002 a 2021), la docència (Professor del Màster de Psicopatologia Clínica de l’Adult de la UAB i del grau de Psicologia de la Universitat Abat Oliba), la recerca i l’assaig. Algunes de les principals publicacions:
“Vers la nova salut. Sinergies per a una sanitat millor al segle de la crisi”. Premi València d’assaig.
“El repte de la integració: narcisisme, paranoia, seducció i diglòssia en la immigració del nou mil·leni”. Premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta.
“Els pecats capitals del psiquiatre”. Menció Especial del Jurat del Premi Revista Idees d’Assaig breu.

Pau Vidal és filòleg de formació i divulgador lingüístic d'ofici.
Ha escrit novel·les, llibres de contes, de llengua, assaig sociolingüístic (El bilingüisme mata) i un manual d’empoderament lingüístic, Nivell Ç.
Ha traduït narrativa italiana contemporània, en especial les novel·les d'Andrea Camilleri, el creador del comissari Montalbano. Ha fet seccions sobre llengua a ràdio i televisió, i columnes d’opinió a Vilaweb. Ha confegit el crucigrama diari d’EL PAÍS-Catalunya durant 25 anys i és autor del primer crucigrama digital en català, al diari elnacional.cat.
Actualment, elabora els Minimots diaris a Vilaweb.
El seu últim títol és El llibre del Paraulògic.

Llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona i doctora en Matemàtiques per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Professora titular d’universitat de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels de la UPC. També participa en el màster interuniversitari de Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat en l’especialitat de Matemàtiques.
Entre les tasques de divulgació científica per a la ciutadania destaca la coordinació de projectes d’àmbit científic i tecnològic en col·laboració amb Cosmocaixa i la col·laboració amb les aules d’extensió universitària.

Núria Bou és professora titular de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. En l’actualitat dirigeix el Màster Oficial en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis a la mateixa universitat. 
És autora dels llibres: La mirada en el temps. Mite i passió en el cinema de Hollywood (Ed. 62,  1996, Premi d’assaig Josep Vallverdú), Plano/Contraplano. De la mirada clásica al universo de Michelangelo Antonioni (Ed. Biblioteca Nueva, 2002), Deesses i tombes. Mites femenins en el cinema de Hollywood (Ed. Proa, 2004), premi Carles Rahola. Amb Xavier Perez ha coescrit Cent anys d’espectacle. Història del cinema (Ed. Graó, 1995) i El temps de l’heroi. Èpica i masculinitat en el cinema de Hollywood (Paidós, 2000). 
Ha dirigit projectes de recerca competitius sobre actrius espanyoles durant el franquisme i ha coordinat amb Xavier Pérez les monografies El cuerpo erótico de la actriz. España, Italia y Alemania, 1935-1945 (Cátedra, 2018) i El deseo femenino en el cine español. Arquetipos y actrices, 1939-75 (Cátedra, 2022).

Nadia Ghulam, va néixer a Kabul, l'Afganistan, el 1985, on va passar la major part de la seva infància i adolescencia, fins que va abandonar el seu país el 2006.
Durant la seva infantesa va travesar situacions molt complicades i grans adversitats, que va ser capaç de superar gràcies a la seva valentia. 
Actualment viu com a refugiada a Catalunya. Treballa com a educadora social i és activista pels drets humans i Drets de dones afganesa. Va fundar l'associació Ponts per la Pau, amb la qual facilita ajuda perquè les nenes i els nens de Kabul puguin tenir una oportunitat a la vida a través de l'ensenyament i l'educació, malgrat la situació del país.
És coautora de diversos llibres com El secret del meu turbant, Contes que em van curar i La primera estrella de la nit.

Nascut a Barcelona l’any 1958, Jordi González Llàcer és Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona.
Exprofessor de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. En els darrers anys també ha estat professor d’Història de l’art de la Barcelona Academy of Art.
Ha publicat nombrosos llibres i articles sobre art i ha comissariat diverses exposicions d’art contemporani català, particularment sobre el Modernisme i la pintura dels segles XIX i XX.
A més d’historiador de l’art, és pintor i cantautor.