Sortida a les 8:30 h del carrer Balmes / Plaça Catalunya (davant de les piscines). Inici de la visita a la Plaça de Catalunya de Barcelona a les 10 hores. Durada de la visita: 3 hores. Tornada a Castellar a les 14:00h. aproximadament.
- Preu de la sortida, autocar, guia i entrades: 15 euros / soci.
- Dates d’inscripció : 1 i 8 d’octubre de 2019, de 17:15h a 18:00h i ½ hora després de la conferència.
- Places limitades als socis de L’Aula (50 places).
QUÈ ÉS LA RUTA POMPEU FABRA?
Oferim una ruta cultural, a peu, entorn dels episodis més rellevants de la vida i l’obra de Pompeu Fabra. Aquesta ruta té set parades relacionades amb la infància, els estudis i el lleure del Mestre, així com la seva relació amb L’Avenç, l’Ateneu, el Centre Excursionista de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.
Ruta a peu, amb guia.
Se segueix l’itinerari de les set parades esmentades, amb explicacions i lectura de textos. La durada de l’activitat és de dues hores aproximadament. En acabar la ruta, es podrà veure un audiovisual a l’Institut d’Estudis Catalans.
PARADA 1
El 24 de febrer de 1868 van batejar Pompeu Fabra a la Parròquia de Santa Maria de Jesús, amb els noms de Pompeu (de fet Pompeyo, en record del fill del seu padrí, mort de diftèria), Antoni i Ramon. Pompeu Fabra va explicar, de gran, que si hagués pogut triar el seu propi nom s’hauria dit Joan.
PARADA 2
A 16 anys només hi ha delit i entusiasme i bona fe. Pompeu Fabra va posar a contribució de la seva idea totes aquelles qualitats que li oferien els setze anys. I com que als seus ulls era evidentíssim que Bofarull havia fet una gramàtica catalana de formes mortes, ell la faria de formes vives. I en comptes d’anar al moll, com feia amb el seu inseparable amic Arregui a la percaça de mots vius i de girs vius dels mariners de França o bé d’Itàlia, posava una gran atenció a la manera de parlar dels qui li eren a la vora, els parents, els amics, els condeixebles, els estranys.
PARADA 3
La incorporació de Pompeu Fabra al grup de L’Avenç va ser principalment cosa del seu amic Alexandre Cortada. I no pas perquè Cortada fos del grup de L’Avenç. El que passava és que Alexandre Cortada havia ingressat de molt jove a l’Ateneu Barcelonès, i que va fer a l’Ateneu allò mateix que ja havia fet a la Facultat de Ciències: proclamar l’existència del millor gramàtic que en aquell moment tenia la llengua catalana.
PARADA 4
La fascinació tan humana que exerceix el contacte personal i directe i el gran do de la paraula per entremig, va atraure una gran quantitat de persones a la conferència del Centre Excursionista. També aquella tanda de conferències havia estat prèviament estudiada i planejada, i per això l’ordre fou una peça estratègicament col·locada. Començà Jaume Massó i Torrents, el seguí Joaquim Casas Carbó i tancà el cicle Pompeu Fabra amb dues lliçons, l’una sobre la conjugació del verb català i l’altra sobre afixos pronominals i teoria de l’apòstrof.
PARADA 5
Encara que l’Acadèmia de Bones Lletres va restar al marge de les controvèrsies ortogràfiques i lingüístiques que van sostenir durant la Renaixença alguns dels seus membres més distingits, intentà de convertir-se en l’autoritat indiscutible en matèria gramatical, amb la publicació de l’Ortografia de la llengua catalana.
PARADA 6
La vinculació entre Fabra i l’Ateneu sempre va ser molt estreta. El gran escriptor Josep Pla va escriure que “… cap al tard Pompeu Fabra es deixava caure a l’Ateneu. De vegades pujava a la biblioteca un moment per veure un llibre o per escriure —un torterol de fum fidel i mandrós darrere l’orella— un d’aquells curtíssims prodigiosos papers que publicava en un diari del matí (amb gran èxit) titulats genèricament Converses filològiques”. Joseph Gulsoy, deixeble de Joan Coromines, també ha escrit que “la ben proveïda biblioteca de l’Ateneu Barcelonès va tenir una importància cabdal en la formació lingüística autodidacta de Fabra”. Les dues citacions esmentades es poden llegir actualment a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès.
PARADA 7
Pompeu Fabra va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i un dels set membres fundadors de la Secció Filològica l’any 1911, de la qual va ser president des del 1918 fins al 1948, any de la seva mort. També va ser president de l’Institut, rotativament, de l’any 1918 fins a l’any 1939. L’Espai Fabra, a l’Institut d’Estudis Catalans, recull una mostra de materials relacionats amb Pompeu Fabra, els quals pretenen reflectir la vinculació de Fabra amb la nostra institució i la seva valuosa aportació en l’àmbit de la llengua catalana.
